Jordi Moix, sobre els contractes del Laietà: "Es busca tenir el màxim de consens"

Barcelona

El Barça de Josep Maria Bartomeu va pagar 1,5 milions d’euros al Club Esportiu Laietà en concepte de possibles molèsties pel soroll, la pols i la maquinària pesada que es podien produir en un futur per les obres de l’Espai Barça. Un import que es va dividir en tres pagaments, els dos primers fets l’11 d’octubre del 2018, pocs dies després de la signatura de dos contractes als quals ha tingut accés el ‘Què t’hi Jugues’, un amb el Club Esportiu Laietà i l’altre amb la Fundació Privada Club Esportiu Laietà. Aquests dos pagaments (561.807€ al club i 421.925€ a la Fundació) es van efectuar un any abans que es procedís a la demolició del Miniestadi, l’únic edifici blaugrana proper al Laietà.

De fet, la demolició del Miniestadi és el motiu principal d’aquestes suposades molèsties. Segons argumenta Jordi Moix, vicepresident econòmic i patrimonial de la junta directiva anterior, el club va decidir que la millor manera de tirar endavant la Modificació del Pla General Metropolità pel nou Espai Barça era arribar a un consens amb totes les entitats veïnes i que, per tant, calia indemnitzar el Club Esportiu Laietà per evitar que fes al·legacions al projecte i ho retardés tot. “Quan intervens en uns processos de transformació del territori el que es busca és obtenir el màxim consens de les parts que poden estar afectades amb més o menys raó o amb més o menys grau. Vaig demanar si el que demanaven era raonable i, realment, el que reclamaven eren molts més diners dels que vam acabar pagant, més del doble”, explica Moix.

Tan és així que els contractes especifiquen que “l’àmbit d’execució de la MPGM no afecta les finques i instal·lacions del CEL, però és possible que durant l’execució de les obres corresponents, tot i complint tots els requeriments legals i de seguretat, es generin externalitats negatives (com soroll, pols, trànsit de maquinària pesada en vies properes, etc.) específiques, pròpies i exclusives per raó de les activitats que es desenvolupen en el CEL de forma que puntualment es pugui afectar el seu normal funcionament”.

Aquests contractes duen les signatures de Bill Mannarelli, exdirector de l’Espai Barça acomiadat per la junta directiva de Laporta; Pancho Schröeder, director financer del club; Òscar Grau, CEO durant l’etapa de Bartomeu; Román Gómez Ponti, excap dels serveis jurídics; Montserrat Font, executiva de finances; i Domingo Goenaga, president del Club Esportiu Laietà.

Preguntat pel fraccionament de l’acord en dos contractes diferents, l’exvicepresident Jordi Moix passa la pilota a la teulada del CE Laietà: “Això responia a una petició del Laietà. Tenen dues activitats: la del club, amb la gent gran que juga a tenis i pàdel durant el dia, i la de l’escola dels nens, que fan activitat a la tarda. La part de l’activitat dels nanos la fan a través de l’entitat jurídica de la Fundació”.

Consultat pel ‘Què t’hi Jugues’, l’Ajuntament de Barcelona prefereix no pronunciar-se adduint que l’acord és entre particulars, però un cop revisat l’MPGM, tècnics coneixedors del projecte urbanístic ens admeten que els límits de la parcel·la no freguen ni envaeixen cap propietat del Club Esportiu Laietà. A més, fonts municipals diuen que aquest tipus d’acords no son habituals. “És estrany pagar una compensació sense que s’hagi produït cap dany i, encara més, condicionar-ho a no presentar al·legacions en un futur”, argumenten.

Tercer pagament per un concepte diferent

El tercer abonament (516.000€) es va realitzar el 21 d’octubre del 2019 i, tot i que s’inclou en el mateix contracte, té un concepte diferent. El Barça i el Laietà van arribar a un acord perquè treballadors del club barcelonista i els esportistes que utilitzen les instal·lacions del Palau Blaugrana poguessin fer ús de les instal·lacions del Laietà un cop iniciades les obres. A dia d’avui, les obres del Palau encara no han començat, però el pagament ja està liquidat i els treballadors del club culer no han fet ús d’aquests serveis. De fet, el Barça mai ha comunicat als seus empleats i esportistes aquesta possibilitat.

Una denúncia interna aixeca les sospites

El 20 d’abril del 2020, la compliance officer Noelia Romero va rebre una denúncia interna que posava de relleu aquests contractes i els pagaments efectuats al club i a la fundació del Laietà. En aquell moment, Romero va iniciar una investigació i va completar un informe en el qual s’assenyalava el CEO Òscar Grau i vicepresident econòmic Jordi Moix com a principals responsables de l’acord. Aquest informe va ser entregat als mecanismes de control el dia 24 d’abril. Cal recordar que la compliance officer va ser suspesa de feina i sou i, posteriorment, acomiadada per la seva investigació interna sobre el Barçagate, destapat per aquesta casa. A hores d’ara, els advocats de Noelia Romero i del Barça segueixen en negociacions, tot i que a dia d’avui no hi ha acord per compensar danys reputacionals reclamats per l’extreballadora.

A dia d’avui, el Laietà és l’única entitat indemnitzada per les obres de l’Espai Barça. Les molèsties pels quals el club va pagar no van afectar altres entitats ni veïns. Inicialment, la comunitat del bloc situat a la cantonada entre els carrers Cardenal Reig i Arístides Maillol –just al davant del Miniestadi–, va estudiar una possible indemnització, però l’eficiència i els pocs inconvenients en la demolició del Miniestadi va fer-los tirar enrere i descartar cap petició al Barça. Tampoc ho va fer el Bowling Pedralbes, que va posar sobre la taula una proposta perquè el club comprés els seus terrenys per uns 8 milions d’euros, la mateixa xifra que l’entitat barcelonista va pagar pels terrenys del Tennis El Forn, on ara s’hi aixeca l’Estadi Johan Cruyff. El Barça va descartar l’oferta per considerar-la massa elevada i ara segueix en negociacions amb l’entitat veïna, que ha rebaixat la demanda.

Preguntats pel pretext que va dur les dues entitats a subscriure dos contractes per separat, signats el mateix dia i amb pagament efectuat també en la mateixa data, tant el Barça com el Laietà declinen fer cap consideració adduint criteris de confidencialitat. Tot i això, fonts de la junta directiva de Joan Laporta admeten que “els contractes no s’entenen i no reporten cap benefici al club”.