Deures pels Governs en pandèmia: Més transparència i menys paternalisme
Un comitè d'experts creat per la Generalitat creu que s'han vulnerat drets fonamentals durant la pandèmia i exigeix més transparència en la presa de decisions
Els experts recomanen imposar menys sancions i fer més pedagogia
No era necessària ni la declaració de l'Estat d'Alarma ni la centralització", conclou el coordinador Xavier Bernadí
Cadena Ser
Més transparència i menys multes. Són les conclusions provisionals del comitè d'experts creat per la Generalitat per avaluar si amb la pandèmia s'han vulnerat drets fonamentals. Filòsofs, experts en ètica i dret o juristes relacionats amb els moviments socials ultimen un informe, encarregat pel Departament de Justícia, per definir la frontera entre les mesures sanitàries i els drets fonamentals. Segons les primeres recomanacions, que ha avançat el coordinador del comitè a SER Catalunya, el grup de savis exigeix més transparència als organismes autonòmics i estatals que han restringit llibertats en favor de la salut, com és el cas del Procicat. A més, creuen que les sancions s'haurien d'haver enfocat cap a la pedagogia i no cap a "la repressió i el paternalisme" i qüestionen l'Estat d'Alarma.
Segons el director general de Dret i d'Entitats Jurídiques i coordinador del grup, Xavier Bernadí, consideren que tots aquests òrgans "haurien de fer un esforç per incrementar la transparència i el rendiment de comptes" per millorar la confiança de la ciutadania. Bernadí titlla les institucions estatals de "campiones en opacitat" i lamenta el fet que no hagin publicat el nom dels experts que els assessoraven el Govern durant els moments més complicats de la pandèmia. Admet que, inicialment, la situació d'emergència podia fer difícil que es facilités tota la informació sobre la presa de decisions, però que avui dia no és una excusa, ja que la informació es pot facilitar més tard. En qualsevol cas, creu que "el que fa falta és una argumentació rigorosa i detallada".
Calia l'Estat d'Alarma?
El comitè posa en dubte la base dels últims mesos de pandèmia: l'Estat d'Alarma. "Tots els experts compartim que per fer front a la pandèmia no era necessària ni la declaració de l'Estat d'Alarma ni la centralització de la gestió en òrgans ministerials, com després es va demostrar", sentencia Xavier Bernadí. Segons els experts, la pandèmia ha servit per comprovar que la societat està molt preocupada per la Salut i que per protegir-se està disposada a renunciar als seus drets, en determinats moments creuen que d'una manera excessiva. "És possible que en alguns casos hi hagi hagut un excés de zel; s'ha posat un èmfasi tan elevat en la salut que s'ha fet un sacrifici de drets generals però també drets fonamentals, que exigien una anàlisi més acusada", lamenta. Per evitar-ho en el futur, proposen que els òrgans de coordinació de futures emergències comptin amb l'assessorament de juristes experts en drets fonamentals.
Les multes durant la pandèmia, en dubte
El comitè es mostra crític amb la manera com s'han enfocat les sancions per incompliment de les restriccions: "Hauria estat millor un enfocament que reforcés la confiança i la col·laboració de la ciutadania més que un model paternalista i repressor", apunta Bernadí. Això sí, deixen al marge d'aquesta reflexió els incompliments més flagrants de la normativa, com les festes il·legals.
El comitè està format per professionals amb una trajectòria marcada per la defensa dels drets civils i polítics. Inclou experts en diferents disciplines del dret, la filosofia i l'ètica, així com juristes vinculats als moviments socials. El component Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional de la UB; Xavier Antich, filòsof i professor de la UdG; Anna Badia, catedràtica de dret internacional públic i professora del màster en Bioètica i Dret de la UB; Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la UAB; Josep Casadevall, advocat i exvicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans; Agustí Cerrillo, catedràtic de dret administratiu de la UOC i expert en transparència i protecció de dades; Francina Esteve, professora de dret internacional públic a la UdG i experta en l’àmbit de la Unió Europea; Anaïs Franquesa, advocada penalista i codirectora d’Irídia; Josep Maria Vilajosana, catedràtic de filosofia del dret de la UPF; Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC; i Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC i la UdL.
