El 25 de maig

Alcoi

Hui, 25 de maig, els oients em disculparan si els sembla la meua columna massa personal, però és un dia molt especial.

Un 25 de maig de fa uns anys vaig ser mare i un 25 de maig, ja en fa tres, vaig perdre a la meua. Tenint em compte que fa poc també va ser el dia de la mare, m’han vingut al cap una sèrie de reflexions que ja vaig posar de manifest en una altra columna de 2019 que vaig titular Les males mares. En aquella ocasió explicava que jo me’n considerava una perquè havia compaginat la maternitat amb una vida professional brillant, sí, però dura, costosa i amb un doble sacrifici.

Ara bé, ni jo ni companyes de la meua edat no hauríem arribat a aquest punt de no haver estat per les nostres mares, aquelles dones que no van tenir oportunitats, que van viure uns moments molt durs, que van treballar sense descans, que van veure frustrades moltes de les seues aspiracions culturals i professionals perquè el paper que els relegava la societat era la de criar als fills, atendre la casa i la família. Dones que van inculcar a les filles, subtilment, a pesar de les seues frustracions, un esperit de lluita i d’independència que elles no podien ni somniar, sempre amb l’empenta de fer-nos estudiar, d’accedir al mercat laboral i amb la consigna de no dependre econòmicament de ningú i menys d’un futur marit. Aquelles mares van ser les autentiques heroïnes i les que ens han donat visibilitat i ens permeten a arribar a traspassar sostres de cristal. Però aquelles mares no anaven a manifestacions, tampoc és que n’hi hagués, ni feien res per força, ho tenien perdut, sinó subtilment i amb una intel·ligència natural, allò que ara es diu sororitat femenina.

Acabe la reflexió amb un record completament diferent però molt present a la ciutat d’Alacant. Tal dia com hui de 1938 la ciutat va ser bombardejada i van morir més de 300 persones, una gran part mares de família que feien la compra al Mercat Central, un dels objectius de l’aviació italiana. Aquest luctuós fet va ser pràcticament oblidat, però afortunadament s’ha recuperat des de fa una anys amb un homenatge a les víctimes cada 25 de maig.