Llums i ombres

Alcoi

S'ha aconseguit l'equador de la legislatura a l'Ajuntament d'Alcoi i toca fer balanç. La realitat, d'entrada, és que la crisi del coronavirus s'ho ha emportat tot per davant. Tots els esforços, com així havia de ser, han estat depositats a fer front a aquest tsunami tant sanitari com econòmic, que per sempre ens deixarà el trist record del succeït en el geriàtric de l'Hospital d'Oliver, tema sobre el qual queden moltes qüestions, si no totes, per esclarir. Però tornant a les competències municipals, es pot dir que la gestió en la distribució d'ajudes ha sigut adequada, i que el comportament del conjunt de la corporació, a la vista del que està succeint en altres latituds, ha sigut correcte.

Però no tot ha sigut pandèmia. D'una banda es recorda encara el cataclisme ocasionat pel temporal Gloria en forma d'ensulsiades en el barri antic de la ciutat, per a això encara estem a l'espera de les actuacions que s'anaven a emprendre per a consolidar de manera definitiva la zona i evitar noves desgràcies. Per l'altre, la conversió en zona de vianants del mateix centre, una decisió valenta del govern municipal després d'anys i anys d'anuncis incomplits per anteriors corporacions, que més enllà de discrepàncies, s'està mostrant com un element dinamitzador de primer ordre. També, encara que amb més retard del previst, sembla que comença a prendre forma el gran projecte de Rodes, la repercussió econòmica i cultural de qual haurà d'analitzar-se en el futur.

Ara queda per veure el segon tram de legislatura, en què tots els esforços hauran de bolcar-se en la recuperació dels sectors més afectats per la crisi, fonamentalment l'hostaleria i el comerç. També assistirem amb expectació a com s'aniran posicionant les diferents formacions polítiques de cara a les pròximes eleccions, especialment després de la decisió de l'edil Lorena Zamorano de combinar la seua nova activitat professional amb la regidoria, la qual cosa sembla descartar-la per a succeir a Toni Francés com a candidata socialista. Els partits es juguen molt i, cosa que és més important, la ciutat també.