Dues cues

Alcoi

Bon dia. Com tots vostès, he fet cua per a vacunar-me. És la segona vegada en la meua vida que faig cua per a tal menester. I ha sigut una cua amable ésta, ¿eh?, escolta, molt bé, molt relaxat tot, es respirava pau i serenitat a l’ambient que en res recordava el ‘Matadero’, una atmosfera de calma, el personal sanitari eficient i simpàtic, i les agulles de les xeringues d’un calibre tolerable. Una gràcia de vacunació, la veritat siga dita. Si de cas, per posar alguna pega, només va faltar una barra ben provista on poder prendre un Martini o un café, segons l’hora, i fer més agradosa encara l’espera.

Potser em va semblar tan bé tot perquè l’anterior ocasió que vaig fer cua per a vacunar-me, va ser dins un contexte digne de peli de terror. Va ser fent la mili, a Múrcia; ens vacunaven a tots els soldats del campament amb un còctel de substàncies contra mitja dotzena de possibles malalties. Et ficaven un quart de litre d’un líquid que a saber allò què era, estacant-te a l’esquena una agulla que era com una agulla espardenyera, com un fil de ferro acabat en punta, era, i una xeringa tan gran com un bombí de bicicleta. La soldadesca es marejava només de veure-la.

Es posàvem en fila índia al pati, nuets de cintura per amunt, i anàvem passant pel patíbul. Primer, t’arreaven una brotxada d’antisèptic a l’esquena, amb una brotxa, sí, una cosa pastosa, pegalosa i pestilent de color carabassa, i ahí era on t’estacaven l’agulla com es claven les banderilles a un bou. Era Múrcia, però semblava Auswitch.

Era pavorós veure aquells cossos ‘varonils’, tots lluint bíceps i abdominals, sobretot jo, era pavorós dic veure’ls caure com a mosques. Allí ningú preguntava de quina marca era la vacuna, tx tx tx… què va… ningú parlava en aquella cua dels efectes secundaris, espantats, com estàvem tots, pels primaris. Quan punxaven la ‘paletilla’ d’un soldat i este cridava com un porc per Sant Martí sempre es desmaiaven dos o tres de la fila. Altres es desplomaven immediatament després de la injecció, i hi havia qui trencava la formació i arrancava a córrer intentant fugir inútilment del destí imminent que l’aguardava.

Així què comparativament, esta vacuna ha sigut una benedicció. Ara diuen que als qui han punxat Moderna es fa falta una tercera dosi. Bé, per mi, com si foren quatre.