El 'Dia D'

Alcoi

6 de juny. No cal que els diga més. Ja saben.

Tropes aliades s'acumulen a distints punts estratègics de l'altre costat del riu per a preparar l'operació. Els objectius son clars i estan a les rodalies dels nuclis de població que conformen el punt central d'interès. Com que després de tot el que ha ocorregut la invasió no s'espera per aquesta zona, els comandaments aliats creuen que agafaran a les forces d'ocupació, certament ocupades.

Una secció de la 101 divisió travessa el pont de Saint Georges de l'Église per a ocupar les posicions avançades de Saint Jacques i Saint Tomàs. Al mateix temps, i des de el sud, tropes motoritzades intenten envair Saint Dimanche du Marché des de la Place du Mossen Joseph. la vigilància amb radars a que estan sotmesos fa que troben patrulles de l'enemic a llocs estratègics per a tallar-los el pas amb un nodrit foc de contenció i l'amenaça de quantioses multes. Òbviament açò els fa emprendre la retirada i buscar altres carrers menys concorreguts.

Es prenen edificis vitals com ara correus, o la Universitat. També la televisió i les ràdios però és ben cert que en aquest moment sols emetien un concert de música festera i no tenen cap valor estratègic.

Les campanes de la vila toquen a glòria mentre un núvol de paracaigudistes, entrenats al Tir de Pixó, sobrevolen la plaça de l'Ajuntament. Nombroses paisanes, amb el clàssic cardat, llancen aclamacions i aplaudeixen des dels balcons davant els primers símptomes d'alliberament.

Sembla que fins ací tot és normal i que on s'espera la resistència més ferotge és a la regió de Saint Llorenç sûr Mer. Però valeroses tropes angloescoceses -quasi tots erasmus de segon any- entren arrasant-ho tot i com una torba multitudinària al crit de plisplay de bades i en res han agranat a l'enemic.

Aplegat el migdia del 6 de juny, el comandament aliat, amb veu solemne i bona entonació, informa que ja es pot tornar a circular lliurement pel centre de la ciutat. El conflicte toca al seu fi.