Una de contrastos

Alcoi

Li ho havia escoltat a molta gent. Fins i tot a Ximo Lloréns, ací mateix en una de les seues columnes.

Anar a vacunar-se ha sigut la cosa més plaent dels últims mesos. Tot amabilitat. Des de qui el pregunta a quina hora tens cita encara al carrer, passant pel benvolgut Quique Blanes i acabant per tot el personal sanitari.

Tot perfectament organitzat. Tots atents. Indicacions clares i concises sempre amb un somriure. Personal sanitari molt eficient. Persones que cuiden persones. Enhorabona a tots.

Després de tot el que han passat a veure qui és el valent ara que no defensa una sanitat pública i de qualitat, amb professionals ben pagats.

Tot un contrast amb este auto anomenat govern més progressista de la història. Que de cuidar persones no en sap ni un gram.

L’última la dels horaris de la llum. En el meu cas estic molt agraït perquè quan estic tele treballant a casa coincideix amb les hores més cares.

Mireu. A l’hivern necessite una mica de calefacció i a l’estiu una mica (no massa) d’aire acondicionat. A mi fer faena m’eixirà més car.

Però es que les tarifes més altes també coincideixen quan els milions i milions de treballadors estan arribant a casa. Treballadors que ja tenen prou amb el que tenen i no han d’estar pendents de si posar la rentadora o el rentavaixelles a les tantes de la matinada.

Llegia per xarxes socials: ¿Por qué te gusta Francia? ¿Por su romanticismo? No. Porque si les obligan a planchar a las dos de la mañana no quedan en pie ni los Campos Eliseos.

Pues eso. Que ¡Vive la France!