Despoblació

Alcoi

La Generalitat presentava l'altre dia a Penàguila el seu pla contra la despoblació, que entre altres mesures incloïa una menor fiscalitat per a aquelles localitats de xicoteta grandària acuitades per l'envelliment i l'escassetat de perspectives de futur. És aquest un greu problema al qual cal fer front, no sols perquè està en risc el futur dels nostres pobles, sinó perquè a més, també estan en joc qüestions d'extraordinària importància, com són l'ocupació del territori, l'abandó dels camps o la cura de les nostres muntanyes, per posar només alguns exemples.

Però lluny de sumar esforços, la presentació d'aquesta agenda no va servir per a una altra cosa que per a provocar un nou enfrontament polític entre la Generalitat i la Diputació, a compte de qui fa més pels pobles. Dons la conclusió és clara: ni els uns ni els altres. Perquè de res serveix que es duguen a terme estudis i es plantegen propostes innovadores, si després no hi ha fons ni determinació per a portar-les avant. Perquè després d'anys i anys de pèrdua de població, segueixen sense reobrir-se escoles, sense millorar-se les comunicacions o sense implementar-se serveis vitals com la cobertura d'internet o una cosa tan bàsica com les prestacions bancàries.

I és que si la política és necessària en quasi tots els àmbits de la vida, en les xicotetes localitats està actuant com si d'un càncer es tractara. Sinó no s'entén que entitats que van nàixer com una via d'esperança per als xicotets municipis, cas de la Mancomunitat de l'Alcoià i El Comtat, s'hagen convertit en camp de batalla per a les disputes entre partits, o que la Diputació i la Generalitat caminen a matadegolla amb un tema que hauria de ser assumpte d'Estat. És hora d'aparcar les diferències i de dissenyar un pla de xoc contra la despoblació consensuat i efectiu, amb la premissa que s'ha d'executar sí o sí i governe qui governe. El temps s'acaba.