El carrer Sant Llorenç d'Alcoi

Alcoi

L’actual carrer de Sant Llorenç naix a partir de la compra al convent de Sant Agustí dels terrenys per a la urbanització del Raval Nou en la segona meitat del segle XVI. Aquest orígen potser explique la seua configuració en dos trams: a) de la Plaça d’Espanya als cantons amb Sant Francesc i Mossén Torregrossa, més ampla, possiblement perquè delimitava amb el convent, com era el cas també de l’antic carrer del Vall o Mossén Torregrossa; i b) dels cantons amb Sant Francesc i Mossén Torregrossa fins a Sant Josep, o es crea la nova placeta S. Cristóbal, actual plaça dels «Reyes Magos» i font de l’Estrela.

Abans de la construcció del pont de Cristina el carrer estava tancat en aquest punt. Fins i tot es va pensar a connectar aquest pont amb el nucli urbà pel carrer Sant Joan, perquè era més ample. Finalment, no es va fer així i es va decidir connectar el pont per Sant Llorenç i eixamplar aquest carrer. Encara que en 1844 es presenta un primer projecte per a dur a terme una nova aliniació de cases mai es va realitzar.

Aquesta singular diposició va fer que en la pràctica hi haguera dos carrers. El primer tram és el que més canvis de nom patiria. En la segona meitat del XIX, quan les parades de mercat desborden la Plaça de Dins i l’actual d’Espanya i ocupen aquest carrer passa a nomenar-se Carrer del Mercat. Després rebrà el nom del militar Polavieja, governador de Filipines i després ministre de la Guerra. En 1931, quan arriba la Segona República i es canvia tot el nomenclàtor de carrers, passa a nomenar-se Avinguda de la Llibertat, fins que en 1939 recupera el nom primitiu de San Lorenzo per a la totalitat del carrer, fins al Banc d’Espanya (actual Casa de Cultura)