Les 400 hectàrees cremades al Cap de Creus s'hauran regenerat en quatre anys
La Generalitat considera que sense agricultura, ramaderia i altres mesures de protecció el foc hauria cremat set vegades més de superfície
Llançà
El 97% del terreny cremat per aquest incendi ha estat dins del Parc Natural de Cap Creus però les zones de més interès natural no s'han vist afectades per les flames. Tot i que és el pitjor incendi en 20 anys a la zona, diuen des del Departament d'Agricultura que les franges de protecció, el conreu d'oliveres o la recuperació de ramats de vaques van ajudar a evitar que el foc acabés afectant més de 3.000 hectàrees. La consellera Teresa Jordà ressalta la importància de les franges de protecció.
Als mesos d'hivern, hi ha unes 200 hectàrees pasturades per ramats del Ripollès que netegen el sotabosc. Al Parc també s'han obert camins transitables per a camions de Bombers. En 25 anys a l'Alt Empordà hi ha hagut més de 1.200 incendis que han cremat 45.000 hectàrees. Des del 1986 és la comarca catalana amb més superfície cremada.
'Un canvi radical'
Des de Salvem l'Empordà són més crítics amb la gestió dels espais naturals. Creuen que cal fer un canvi radical per trencar amb la tendència de despoblament rural i l'abandonament de les feines del sector primari.
Raúl Domínguez, portaveu IAEDEN
00:25
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/035RD010000000020331/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
També alerten de les conseqüències de les urbanitzacions aïllades que obliguen els Bombers a canalitzar els esforços per protegir els edificis i no centrar-se en l'àmbit natural.
Jordi Altesa Cabanas
Editor del programa Soroll en Ràdio Girona. Periodista y criminólogo.