La irresponsabilitat compartida

Alcoi

La culpa és dels joves, que després de més d’un any restringits de llibertat de moviment i acabades les classes als centres educatius, han eixit a recuperar el temps perdut. Sí? Són ells els culpables...? Els que han estat fins ara sense contagiar-se... Recordem que són els que no estan vacunats perquè hem prioritzat a la gent gran, molt encertadament. És culpa seua esta quinta onada? O és culpa de tots? Perquè tirar la culpa als altres és molt fàcil, però al final les accions individuals repercuteixen en la vida en comú i la irresponsabilitat també és compartida.

Des del respecte més absolut al personal sanitari vinc hui per criticar la falta de coordinació evident i existent. Una coordinació que fa que les instruccions cap a la ciutadania varien en funció de la localitat, del centre de salut o del metge que es tinga. Les instruccions arriben a ser tan variades que ens fan viure situacions de ciència ficció en circumstàncies iguals. Com que part d’una família convivent estiga confinada i altra no, després d’un contacte estret amb un positiu, que a uns els telefonen i a altres no, que a uns els facen proves i a altres no o que ni tan sols agafen el telèfon al centre de salut després de desenes de cridades...

Hi ha un problema de falta de personal sanitari? De coordinació de professionals? Del sistema? Dels protocols? El que tinc clar és que aixina és molt difícil o quasi impossible combatre la pandèmia. No sé que es pot fer a nivell regional o nacional, però esta és una columna que crida a que els responsables locals dels centres de salut y recursos sanitaris de la ciutat s’asseguen a resoldre les incoherència que hi ha. I ho diu una fèrrima defensora del sistema de salut pública i una informadora de salut.

Des de la crítica constructiva, coordinació i coherència, per favor. La culpa no és de la joventut, la responsabilitat o irresponsabilitat és compartida per totes i tots, començant per la resposta dels recursos sanitaris.