El carrer Casablanca i la tia Josefa

Alcoi

Han tirat la casa del carrer Casablanca que estava al costat del Parking del Racó. Feia temps que es veia vindre i paga la pena que la tiren abans de que caiga sense avisar. Eixa casa te un significat especial per mi i també pot ser un símbol per a molts alcoians. Era la típica casa de claus, amb limitades condicions d’ habitabilitat en la que els immigrants, majoritàriament andalusos, mal anomenats castellans peiorativament per alguns alcoians de naixement, van anar llogant o comprant, perquè era l’únic que podien permetre’s.

Buscaven un futur millor i van fer tots els esforços per assentar-se en la industrial Alcoi. Tota la meua família materna, de La Rambla de Còrdova, va viure a la casa que ara han tirat i jo, tot i que no vaig viure en ella, note les meues arrels afectades. A penes recorde a la abuela Lola, però eixa casa sempre serà la de la tia Josefa que, com a germana major de ma mare i com una de les millors persones que he conegut, va exercir com la meua iaia. Vaig passar hores allà mentre ma mare treballava al camp amb mon pare.

De vegades acompanyava a ma tia a netejar cases i recorde, tot i que jo no tindria ni sis anys, com a uns pocs metres netejava una casa “de rics” en la que la “senyora”, tot i haver-se inventat el motxo, exigia que el piso es fregara a mà, engenollat, perquè quedava millor. Jo ja veia algo raro en aquell moment, però ara veig un abús de poder indiscutible, com els que actualment altres infringeixen als nous immigrants, perquè al cap i a la fi la historia es repeteix sempre cap el mateix costat. El més curiós d’esta ubicació, algo molt típic per altra part al centre d’Alcoi, és que a uns pocs metres del centre de la festa, de les cases de l’alta burgesia alcoiana, la gent vivia apilada en cases tant menudes que necessitaven de varios pisos diferents per anar tirant.

Pot ser no era còmoda per viure però era un lloc magnífic per refugiar-te davant qualsevol incidència del temps, abans o després d’anar a veure la Cabalgata o els actes de festes. Algo singular del centre d’Alcoi és que la segmentació social no es dona moltes vegades en sectors allunyats, està simplement entre la cara que mira les festes i la cara de darrere. Si es fixen les cases que cauen son les dels obrers, les altres aguanten perquè estan fetes per a durar.

Sóc el primer en admirar i mostrar el modernisme burgés alcoià però no deuríem oblidar ensenyar eixa altra cara que també existeix i en la que vivien molts, tots alcoians, dona igual de cuna o adopció.