Un "tsunami a càmera lenta"

Girona

L'informe del CADS descriu una mena de cercle viciós. Un litoral on hi viu el 59% de la població -el 81% si descomptem el Delta de l'Ebre i el Cap de Creus, on no s'hi pot edificar- i on hi descansa un model turístic que és motor i que va camí del col·lapse per l'avenç implacable del mar.

Les dades no enganyen. Cada any el nivell del mar puja 0'4 centímetres quan només el 20% dels municipis tenen capacitat per allunyar-se terra endins. En 30 anys ha pujat 10 centímetres, segons dades recollides a l'observatori de l'Estartit i en projeccions a 300 anys vista es parla d'un creixement de 10 metres.

Això fa que el 70% de les espècies i el 50% dels hàbitats del sistema litoral i marí inclosos a la directiva habitats estiguin en mal estat de conservació i que cada any s'hagin d'abocar 775.000 metres cúbics de sorra per regenerar platges, una xifra que va en augment.

Un problema difícil de revertir, entre d'altres coses, pels paranys que hem anat introduint al llarg dels anys a la natura: rius canalitzats, passejos marítims, ports esportius -Catalunya té una de les concentracions de ports marítims més alta del món segons la ponent de l'informe Puri Canals- i tot tipus d'edificacions que fan que la costa no rebi els sediments per regenerar-se i es perdi una de les maneres més factibles d'intentar aturar aquest "tsunami a càmera lenta", apunta Carles Ibañez, conseller del CADS.

Una de les conclusions que consten a l'informe és que caldrà treure ciment. El terme que utilitzen és "desrigidització". Es planteja comprar terrenys o habitatges fins i tot -el 32% de les segones residències es concentren al litoral- per preservar espais i tornar-ne d'altres a un estadi on els rius puguin tornar a aportar sediments a la primera línia perquè pugui fer de dic de contenció natural.

Amb tot, l'informe també és molt clar sobre el sector turístic. S'haurà de replantejar. Caldrà definir àrees turístiques i, sobretot, quanta gent poden assumir, adverteix Puri Canals.

Això, evidentment, tindrà un cost molt important i l'informe planteja que els diners per pagar-ho han de sortir d'una fiscalitat ambiental, del pagament per serveis o també gravar amb un impost les segones residències.

Reaccions

SOS Costa Brava celebra les conclusions de l'informe del CADS però considera que caldria que tingués mesures concretes per combatre el gran mal; l'excés d'urbanisme.

El seu portaveu, Eduard De Ribot reclama que ha de veure la llum el Conservatori del litoral i ha d'estar ben dotat econòmicament. Aquesta és, precisament, una de les eines -no l'única- que com diu el professor agregat interí de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, Josep Maria Aguirre, l'administració té i ha d'aplicar perquè ja anem tard.