El CIE de Barcelona atura el projecte del mòdul de dones

El Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona no obrirà el mòdul que havia projectat per internar a dones migrants. Almenys, de moment. Fa dos anys que va començar a projectar-se l'espai per internar i expulsar dones en situació irregular, previst pel novembre de 2019. I ara ja està a punt. Segons la memòria de la fiscalia d'estrangeria de Barcelona, a la que ha tingut accés SER CATALUNYA, durant el 2020 han acabat les obres d'acondicionament del mòdul F, fins ara en desús i pensat per internar dones sense papers i amb ordre d'expulsió. La pandèmia però ha fet reconvertir l'espai en l'area Covid del centre. Fonts de la fiscalia mantenen que no hi ha cap previsió que ni ara ni el proper any torni a la seva funció original.

El mòdul F conforma, segons la fiscalia, un espai totalment diferenciat i separat del dels homes, que inclou habitacions, zones comunes i pati per l'ingrés de dones. Actualment, la covid ha fet que es destinin les habitacions i espais d'aquest mòdul a la separació i aïllament preventiu dels interns positius de Covid o que hagin tingut un contacte estret, segons la memòria del ministeri públic. L'aturada del projecte dona aire a les entitats i organismes de Drets Humans que treballen pel tancament d'aquest tipus de centres, que segueixen denunciant la manca de transparència d'aquests centres.

"El fet que no existeixi un mòdul de dones al CIE de Barcelona pot fer que es detingui menys dones en situació administrativa irregular, però també que aquestes dones siguin internades a CIE d'altres llocs de l'Estat més llunyans a casa seva", asegura l'advocada Marta Bolinches, de l'entitat de Drets Humans Irídia. "Nosaltres a Madrid, al CIE d'Aluche, però també companyes d'altres territoris ens trobem amb gent que ha estat detinguda a Barcelona, Almeria, o altres municipis que tenen CIE i que, en canvi, ha estat internada en centres d'internament d'altres llocs d'Espanya", explica María Paramés, portaveu de Mundo en Movimiento, una de les entitats estan en contacte amb els interns del CIE d'Aluche. Paramés intueix que aquest mecanisme respòn a motius organitzatius de cara a omplir vols de repatriació.

El CIE de Madrid és un dels dos únics centres que actualment tenen mòduls específics per a dones, juntament amb el de València. Segons els càlculs de Mundo en Movimiento, aquest any han internat a 10 dones migrants de diferents parts de l'Estat, cap d'elles detinguda a Catalunya. Les últimes dades oficials, del Ministeri de l'Interior, daten de 2020. Aleshores es va internar 16 dones migrants, enfront a més de 2.200 homes.

Fonts jurídiques i policials esgrimeixen que hi ha uns criteris per ser internat al CIE i que les dones cumpleixen menys els cànnons exigits. Abans de formular una petició d'internament al CIE, s'estudien els antecedents o l'arrelament laboral i familiar. Uns criteris que els moviments pel tancament dels CIE asseguren que no s'estan cumplint. "La majoria de dones que trobem al CIE són dones que porten temps a Espanya, que poden arribar a tenir fills a Espanya, i que malgrat tot han estat deportades", critica María Paramés.

Segons dades de la fiscalía, al CIE de Barcelona es van internar l'any passat 374 persones, durant els 5 mesos que va estar obert degut a la pandèmia. De mitja cada dia hi havia 32 interns a dins. El 62% dels interns havien arribat a Espanya en pastera i el 70% no tenia cap antecedent policial. 6 de cada 10 van ser expulsats, la majoria a Algèria i Marroc.