La central tèrmica de Maó reduirà a 500 hores anuals el funcionament dels motors de fuel

Mahón

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha anunciat avui, durant la interpel·lació sobre política general del Govern en matèria de descarbonització de les centrals tèrmiques a les Illes Balears, que la central de Maó passarà de funcionar amb fuel a fer-ho amb gasoil.

A més, ha indicat que els motors de fuel d’aquesta central només podran funcionar 500 hores/any (durant tres setmanes) i baixaran de les 8.700 actuals. També ha indicat que les negociacions amb el Ministeri per eradicar el fuel de Menorca i Eivissa estan molt avançades.

Yllanes ha informat en el Ple del Parlament que aquest dimecres dia 29 s’aprovarà a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears aquest canvi per a la central de Maó i ha indicat que la negociació del canvi de combustible dels motors que fins ara funcionaven amb fuel per tal que passin a funcionar amb gasoil «està també avançada» i «permetrà operar aquests motors fins les 1.500 h/any».

Així mateix, ha avançat que a l’octubre també s’aprovaran canvis similars per a la central d’Eivissa on, al igual que a Maó, s’ha començat també el procés de descarbonització consistent en adoptar les Millors tècniques disponibles (MTD) per limitar el seu funcionament i canviar de combustible.

El vicepresident ha declarat que «sabem que aquest límit no és suficient i l’objectiu ha de ser desterrar el fuel de les centrals tèrmiques de manera definitiva. Per això, instarem al Ministeri, que és qui és competent en aquest punt, a accelerar aquest canvi de combustible definitiu i substituir-ho per altres manco contaminants com gasoil i gas».

«Tots aquests canvis a les centrals de les illes ajudaran, a curt termini, a reduir la contaminació d’aquestes centrals; però tenim clar que l’objectiu a llarg termini és el tancament definitiu de les centrals tèrmiques», ha afegit Yllanes, al temps que ha dit que «aquest només podrà arribar quan les Illes Balears tenguin una potència àmplia d’energies renovables instal·lada i quan entri en funcionament el segon cable de connexió amb la Península».

Cal assenyalar que la planificació de Red Elèctrica ja contempla per al proper quinquenni la construcció d’aquest cable. De fet, les Balears concentren més del 17 % de la inversió de l’Estat, amb prop de 1.200 milions d’euros.

Yllanes, a més, ha volgut manifestar que aquest Govern s’ha compromès a accelerar la transició energètica i avançar-se als objectius establerts. «Ens hem proposat una fita ambiciosa però possible per arribar al 2023 amb un 25 % d’energia elèctrica produïda per renovables, fent un bot quantitatiu molt important. Ja estan en tramitació parcs fotovoltaics amb una potència de 530 MW, que equival a la potència que tenia es Murterar quan funcionava a ple rendiment; amb això, sumat als 100 MW que ja estan en marxa i als que vindran, podrem arribar-hi. Tot això amb una tecnologia, la solar fotovoltaica, que no contamina gens», ha dit.

Quant a la central de Ca Marí de Formentera, Yllanes ha explicat durant la seva intervenció que continua essent la principal productora d’electricitat a l’illa. En aquest sentit, el vicepresident ha declarat que les actuacions realitzades consisteixen a millorar l’aïllament dels grups i així reduir la contaminació acústica per als veïns de l’entorn. «Sabem que no és suficient i la solució passa per una entrada de renovables a Formentera que ens permeti deixar de dependre de Ca Marí fins a arribar al seu tancament», ha afegit. Per aquest motiu, el també conseller ha posat èmfasi en que «l’autoconsum en particulars, empreses i administracions és clau si volem tancar centrals com Ca Marí i convertir Formentera en un referent de sobirania energètica. Però per a això necessitam la col·laboració de totes les administracions, des dels consells insulars fins a cada un dels ajuntaments perquè la transició energètica és cosa de tots. Cadascú, en la mesura de les seves capacitats i competències, ha d’incorporar aquesta perspectiva climàtica en les seves accions».

«L’autoconsum és el camí per avançar cap a la sobirania energètica i la democratització de l’energia. Un model energètic cada cop més descentralitzat, on els ciutadans es puguin empoderar i ser autosuficients sense dependre de les circumstàncies del mercat elèctric», ha finalitzat.