El sector de les renovables es mira amb recel el nou decret del Govern

Barcelona

Si no hi ha sorpreses, a finals de mes el Govern farà públic el nou decret que ha de fixar on i com es poden posar parcs eòlics i fotovoltaics. Decret que substituirà el polèmic text aprovat el 2019 que, segons coincideixen experts i empresaris del sector, no ha servit per accelerar la transició energètica a Catalunya.

Segons dades oficials, en el darrer any només s'han posat en marxa 4,09 MW d'energies renovables, quan l'objectiu era instal·lar-ne 270 de fotovoltaica i 90 d'eòlica. I des de l'entrada en vigor d'aquest darrer decret, nomes ha sortit a informació pública la instal·lació de 29 MW fotovoltaics, cap d'eòlic. Això, malgrat que l'objectiu era instal·lar-ne 400 i 600 MW respectivament l'any vinent. Una situació que, segons l'Observatori de les Energies Renovables, evidencia que Catalunya difícilment assolirà els objectius fixats i obligatoris. "Estem absolutament desalineats amb els objectius i per assolir els fixats pel 2030, cada vegada necessitarem instal·lar-ne més. Cosa que és força inviable", afirma Victor Cusí, representant d'Obercat.

L'Associació Europea per a les Energies Renovables EUROSOLAR tem que el nou decret que està enllestint la conselleria d'Acció Climàtica, sigui simplista i prohibeixi, sense excepcions, posar plaques o molins en espais naturals protegits. El seu vicepresident, Pep Puig, defensa que seguint les recomanacions de la Unió Europea, el més lògic és analitzar cas per cas i no prohibir, de forma general, l'eòlica als parcs naturals. No fer-ho, afegeix, "és absurd, un tret al peu", ha dit durant la jornada "Reptes i amenaces de la descarbonització i electrificació de la indústria a Catalunya" organitzada per Obercat i Cecot.

Puig és un dels impulsors del projecte per instal·lar dos molins de vent a Collserola, a Barcelona. I argumenta que un projecte com aquest si hauria de poder tirar endavant. "No estem parlant de posar molins al Parc Natural d'Aigüestortes", ha sentenciat.

Per a la principal associació d'empreses fotovoltaiques UNEFCAT, seria també un engany i un error posar moltes limitacions als terrenys agrícoles. El seu delegat, Manel Romero, precisa que en un hipotètic escenari molt permissiu, s'afectaria menys de l'1% dels camps. En concret, explica que si el 60% dels 6.000 MW que s'ha proposat instal·lar Catalunya abans de 2030 es posés tot en terrenys agrícoles, "un fet que ni està previst, ni es permetria", s'afectaria el 0,52% del terreny agrícola. Això demostra, segons Romero, que "en cap cas s'està posant en perill la sobirania alimentària".