Les captures de sardina van a la baixa i cada cop són més petites

Girona

Les captures de sardina van a la baixa, cada cop són més petites, tenen menys greix i es reprodueixen abans. I la meitat tenen microplàstics. És el que evidencia un estudi multidisciplinari de la Universitat de Girona que apunta al canvi climàtic i la sobrepesca com a possibles causants, entre d'altres.

El grup de recerca de biodiversitat i recursos marins de la Universitat de Girona, el GR Mar, fa temps que estudia aquest descens des de diferents perspectives. Marta Muñoz, una de les seves investigadores, diu que la reducció de la mida i l'índex de greix evidencien la mala salut de la població i que es reprodueixin abans d'hora indica que l'espècie reacciona perquè està arribant a un punt crític. Les causes són múltiples. La sobrepesca n'és una però també l'escalfament global. Al Mediterrani és més acusat i la sardina no té escapatòria com si passa a l'Atlàntic.

Un altre factor que pot sabotejar el creixement de la sardina són els paràsits. Buscant-ne entre les seves vísceres els investigadors han descobert que la meitat de les sardines tenien microplàstics i molt probablement nanoplàstics, però això és molt car d'investigar.

Els paràsits de la sardina no afecten els humans, però la bona notícia és que en cap exemplar dels 1.500 analitzats han trobat Anisakis, que sí que pot tenir efectes sobre la salut humana.

Els resultats es van abocar en una taula rodona amb investigadors, responsables polítics i pescadors i hi va haver consens en què cal trobar una solució que permeti recuperar l'espècie sense arruïnar el sector pesquer.

On no es van entendre és en el paper de la tonyina roja en la disminució de la sardina. Els pescadors pensen que és alta mentre els investigadors diuen que no tenen evidència científica que això sigui cert.