Els bombers sobre la furgoneta de la GUB cremada en els aldarulls Pablo Hasel: "el risc era baix"

Barcelona

Fa vuit mesos que sis joves, cinc italians i una francesa, estan en presó preventiva acusats d'intent d'homicidi per calar foc a una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasel. Les seves defenses van recórrer l'acusació, esgrimint que era impossible que una bengala i líquid inflamable suposessin un risc per l'agent que hi havia a l'interior, i ara, en un informe a petició de la jutgessa d'instrucció número 2 que porta el cas, els Bombers de Barcelona, els donen la raó. "Tenint en compte que va ser un incendi de curta durada, que no va propagar cap a la resta de la furgoneta i gràcies a la bona actuació de l'ocupant, el risc per la vida i la integritat de l'agent va ser baix", conclouen en un escrit al que ha tingut accés SER Catalunya.

El risc era baix perquè l'agent va sortir sense problemes i la furgoneta segueix gairebé en perfecte estat. Segons l'informe, el foc va començar a un metre per sota de la porta del conductor, va durar un minut i es va consumir sol. "El foc s'extingeix per falta de contribució de cap dels elements combustibles propers", expliquen. Les flames van afectar el xassís inferior, però gairebé res més: no hi afectació a rodes, passos de roda, vidres, portes, interior, ni dipòsit de combustible. No va entrar foc ni fum; dins el vehicle hi havia un extintor i només va quedar ennegrit el marc de la porta corredora d'un dels costats, segons analitzen els Bombers de Barcelona. Els tècnics constaten que l'agent "tenia alternatives d'evacuació" i que "la posició" d'on seia a la porta del copilot, era "neta".

Els tècnics apunten, en condicional, que si la furgoneta hagués estat en mal estat o hagués tingut pèrdues de combustible, la situació podría haver estat més perillosa. "Una pèrdia de combustible hagués suposat un punt de propagació important", descriuen. "Una aportació més elevada de combustible i/o una ubicació diferent de l'incendi podrien haver suposat un risc alt per la integritat de l'agent", conclouen en l'informe de l'inspecció de la furgoneta Mercedes Sprinter, que van fer acompanyats d'un Intendent en Cap de la Guàrdia Urbana.

Poc després de la detenció dels vuit investigats, el jutjat va deixar en llibertat a la jove italiana acusada d'haver llençat líquid inflamable a la porta del vehicle. La seva defensa va aportar proves que demostraven que la detinguda no era la persona que apareixia a les imatges. Després de dos mesos a la presó, l'Audiència de Barcelona també va deixar en llibertat a l'única espanyola del grup, una jove estudiant del Vallès de 20 anys, que va acreditar arrelament familiar i econòmic. A la presó segueixen des del febrer sis anarquistes. Cinc italians, que vivien en dues cases okupes de Mataró i Canet de Mar, i una jove francesa.

L'informe dóna aire a les defenses, que sempre han argumentat que no va existir en cap moment cap risc per a l'agent que es trobava dins de la furgoneta, davant la comissaria de la Rambla. L'Audiència de Barcelona, però fins ara, ha mantingut el contrari: "El que volien les persones que estaven assetjant el vehicle no ho sabem, el que sí que podem inferir és que necessàriament es van haver d'imaginar que en calar foc a un vehicle, que per definició porta gasolina o gasoil, existeix la possibilitat que es cremi; i si hi ha una persona dins existeix la possibilitat que es cremi", escrivia el tribunal.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Des de la segona nit de disturbis, els Mossos de Esquadra es van infiltrar en binomis en la manifestació amb la finalitat de trobar qui eren els agitadors que provocaven altercats o destrosses. Segons el tribunal, van fixar-se en grups italians "perquè ja havien vist actuar en ocasions anteriors a ciutadans italians". Segons l'atestat de la policia, van identificar un grup italià de 15 personis que anaven "perfectament coordinades amb dos líders que van començar a realitzar danys, en concret van començar per un caixer en el qual uns trencaven i altres vigilaven", encara que admeten que la persona que va cremar una entitat bancària era un jove que parlava català al qual no van aconseguir seguir.