L'anticonceptiu Essure, un infern silenciat per a milers de dones
Embarassos no desitjats, dolor pèlvic, infeccions d'orina cròniques, cansament extrem o grans augments de pes són alguns efectes secundaris que causava aquest anticonceptiu
Es va implantar a 6.500 dones a Catalunya, i Bayer, la farmacèutica que el va comercialitzar, manté avui en dia que era segur i amb bona relació entre el risc i el benefici, tot i que va treure'l del mercat l'any 2017
La Plataforma d'Afectades per Essure agrupa 800 dones a Catalunya i 80.000 a tota Espanya.
Barcelona
"Vaig arribar a pesar 120 quilos, vaig perdre dents, em van caure molts cabells, vaig tenir còlics i he passat moltes anèmies"
"Ens deien boges i ens enviaven al psiquiatra, quan el problema era l'anticonceptiu... Però ens deien que no miressim tant Internet, i ens van posar el malnom de 'las locas del muelle'"
"Realment... ens van arruinar la vida"
Són els testimonis de la Daniela, la Carina i la Mari Carmen. Totes tres formen part de la Plataforma d'Afectades per Essure a Catalunya, i a totes tres els van implantar aquest anticonceptiu permanent que en el seu moment es venia com la gran alternativa al lligament de trompes de fal·lopi. Essure fa anys que causa dolor pèlvic, cansament extrem, infeccions d'orina crònica o embarassos no desitjats a milers de dones. Moltes, avui en dia, encara no saben que la causa és l'anticonceptiu, comercialitzat per Bayer entre el 2007 i el 2017 a Espanya. Ara, aquestes dones volen alçar la veu i que es faci justícia.
Aquest tractament es va implantar a 6.483 dones a Catalunya, i a prop de 80.000 a tot l'estat. Servia com a alternativa anticonceptiva al lligament de trompes, amb l'avantatge que es podia fer amb una intervenció menor, només en mitja hora, mentre que el lligament exigia cirurgia, anestèstia total i ingrés hospitalari. És per això que molts metges, també els de la sanitat pública, ho recomanaven amb entusiasme.
Consistia en implantar dos petits motlles, un a cada trompa de fal·lopi, que causaven una inflamació controlada que, a la llarga, creava un teixit cicatritzal i que creava un tap que impedia el pas dels espermatozous fins als òvuls. D'aquesta manera, en teoria, s'acabaven els embarassos. Els motlles tenen 4 centímetres de llarg i 8 mil·límetres de diàmetre.
Bayer és l'empresa que va comercialitzar l'anticonceptiu, i a preguntes de SER Catalunya la farmacèutica assegura que "era segur i eficaç, amb un bon balanç entre el benefici i el risc" i afegeix que es va treure del mercat per decisions comercials, però no perquè cap institució o agència digués que era perillós. Alhora admeten que tenen diversos casos oberts als tribunals per denúncies de dones que han patit efectes secundaris.
Efectes secundaris i incredulitat dels metges
"Fins i tot ens van posar un malnom, un 'mote': las locas del muelle. És molt trist que vagis a un lloc amb dolors i que et diguin que no pot ser un anticonceptiu, que mires massa Internet. Ens enviaven al psiquiatra". Diu la Mari Carmen. "Jo he arribat a pesar 120 quilos, quan el meu pes normal era 90. Vaig caure en una depressió". Fins i tot va arribar a perdre dents, li ha caigut el cabell i ha tingut anèmies cròniques.
Tant la Mari Carmen com la Daniela i la Carina expliquen que han patit molt a nivell emocional totes les derivades d'Essure, no només pels canvis al seu propi cos sinó per no saber d'on venia tot plegat. "Et comencen a sortir taques, et pica, a algunes els han sortit ferides obertes... Això, per exemple, era per al·lèrgies. No ens van fer cap mena de prova d'al·lèrgia als metalls, i Essure portava níquel. Ningú ho sabia, i això et fa estar desesperada", diu la Daniela. Afegeix que "alguns motlles van migrar i van perforar trompes de fal·lopi, úter... Fins i tot l'estómac. A Cádiz va haver-hi una víctima mortal, i a Galícia hi ha una companya de la Plataforma que haurà d'anar amb bolquers tota la vida.
"La clau és que les dones ho sàpiguen, que identifiquin els seus símptomes", diu la Carina. "Jo vaig estar nou anys que no sabia què passava, fins que vaig arribar a la Plataforma Lliures d'Essure".
Ara es volen organitzar per portar els casos als tribunals, tot i que admeten que a nivell legal tot és complicat. Hi ha casos aïllats que s'han presentat de manera individual, i estan mirant diferents bufets per veure com les poden ajudar. Admeten que "la demanda col·lectiva és complicada perquè cada una ha tingut símptomes diferents", i que això dificulta fer una causa global amb totes les afectades.
Oriol Soler Pablo
Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado en medio ambiente, biodiversidad y emergencia...