Bona Fira!
Verònica Cantó, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

La Columna (29/10/2021) Verònica Cantó, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
Seré breu.
Estem a les portes de la inauguració de la 675 edició de la Fira de Tots Sants, una fira que no perd la seua essència, malgrat els canvis en alguna part de la seua fesomia habitual com ara el repartiment de la celebració en dos caps de setmana o la presència de menys expositors, com a conseqüència de la COVID.
Al meu parer un del aspectes essencials que es manté amb una vivesa extraordinària i una pervivència admirable té a veure amb la llengua, perquè la Fira contestana té un llenguatge propi que les socarrades i els socarrats aprenem ben bé des de la infantesa. I així ens trobem amb mots com el verb firar que a Cocentaina el fem pronominal, firar-se, amb el significat d’obsequiar-se amb alguna cosa que ens ofereixen els nombrosos i vistosos aparadors que trobem als carrers i a les botigues de la vila. D’altra banda, també tenimexpressions pròpies i idiosincràtiques com ara fer fira, que és arribar a un acord o obtindre alguna cosa per tracte; feroloreta de fira, que es diu quan s’acosten els dies de Fira i s’observa el muntatge i l’anar i vindre de persones; ferfred de fira, un fred encara suau que generalment s’acompanya d’un lleuger vent de Llevant; o el famós esmorzar de fira, que solen celebrar les associacions, les filaes o les colles d’amics...
Per tindre, fins i tot tenim refranys relacionats amb la Fira com «El que han guanyat en set fires, ho perden en un porrat», o el conegut «A la fira no vages si no tens diners que veuràs moltes coses i no compraràs res», que té la variant: «A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promés».
Ja veus amic Ximo Llorens com a Cocentaina conservem i fem ús del valencià en un dels esdeveniments més importants de la vida del nostre poble.
En definitiva, la Fira de Cocentaina és un valuós patrimoni social, cultural, econòmic i lingüístic de tots nosaltres que cal reivindicar i descobrir amb tots els sentits, perquè la Fira de Fires cal veure-la, olorar-la, tocar-la, escoltar-la i, sobretot, assaborir-la en tota l’extensió del terme. Bona Fira de Cocentaina.




