Por al desconegut

Alcoi

La tornada dels actes en la postpandèmia ha servit per a comprovar estos dies que Halloween a poc a poc està menjant-se la festa de Tots Sants. Sobretot entre els xiquets i els joves que troben més divertida la vessant irlandesa vinguda dels Estats Units, que la tradició més clàssica de recordar els difunts.

L'església actual no veu amb bons ulls Halloween i opinen que les disfresses d'abans eren més innocents i ara s'han transformat en escabroses i terrorífiques.

Disfresses a banda, Halloween ha portat el costum de veure pel·lícules de terror. Sembla que a molts els agrada sentir por, patir, tancar els ulls o notar com el cor s'accelera.

Tot i que la incomoditat marca la visió d'una pel·lícula de terror, els experts asseguren que aporta molts beneficis perquè activa la capacitat cerebral i comporta habilitats per a enfrontar-se a situacions extremes. A més , facilita controlar l'ansietat, i, encara que semble difícil de creure, ajuda a cremar 200 calories, que equival a una caminada de mitja hora.

No tot són beneficis, de vegades, provoca reaccions inesperades. A Alcoi ja fa anys una persona va caure desmaiada en el cinema per una escena d'una mítica pel·lícula de terror, fet que també va ocórrer en moltes altres poblacions.

Tots estos terrors transcorren en un entorn segur, però hi ha altres, els de la vida real, més incontrolats. La pandèmia, per exemple ens va portar un pànic, una tensió col·lectiva sense saber el que anava a passar. Ara fa dos-cents anys a Alcoi es va viure un exemple que podríem definir com temor social, por als canvis que no es podien controlar. Es va manifestar com la versió anglesa del moviment ludita. Llauradors i jornalers estaven contra les màquines de les fàbriques i en van destruir 17. Hi havia por a la incertesa, a perdre-ho tot.

La por al futur sempre ha acompanyat l'ésser humà, una angoixa que es pot combatre amb confiança, coneixement i seguretat.