L'acte

Alcoi

Escolte parlar de la intenció de recrear un acte que es portava a efecte al passat per a revitalitzar la nostra festa; serà el diumenge 31 d’octubre. És una llàstima perquè no podré veure-ho en directe. Estaré fent una llavor molt més humil però per a mi molt més emotiva, important i solidària amb la reduïda visita al sanatori de Fontilles que sota criteris metges se’ns ha permès.

Així i tot com els que de vostès em coneixen saben, la meua imaginació no deixa de posar-se en marxa per a intentar esbrinar el format de dit acte.

L’entrada dels cavallers del Rei En Jaume a la ciutat d’Alcoi. A priori sona bé, molt bé. I dona per a fabular molt. Jo imagine al rei, un venerable ancià de seixanta huit anys, envoltat de les gents que composen la seua Cort, dames, nobles, religiosos, bufons... tots ells reunits a la plaça d’armes del castell de Xàtiva per acomiadar als quaranta cavallers que s’encaminaven a defensar Alcoi de les tropes del muladí Al-Azraq. I els imagine amb eixes vestimentes austeres de teles bastes y cotes de malla, amb eixos colors apagats que els historiadors adjudiquen als teixits de l’època. I els veig damunt de rotunds ronsers vestits amb gualdrapes, armats de senzilles llances i espasses i amb els seus escuts d’armes ornamentant-los. I imagine un acompanyament de músics amb saltiris, llaüts, rebecs i caramillos sonant amb força. Fins i tot amb cántigas provinents de l’època que segur estudiosos locals de la música podrien proporcionar.

I m’agrada el que imagine. I m’agrada perquè lluny del colorisme, la fantasia i els estimats anacronismes que la nostra festa habitualment proposa, aquestos actes deuen aprofitar per a mostrar a la gent, revestits de rigor històric, com eren verdaderament les coses en aquell llunyà segle XIII que tanta història ha donat a la ciutat i que tanta germanor continua provocant.

Però com que no tinc massa clar que els tirs haguen anat per aquí, em quedaré sols imaginant, que resulta sempre menys decebedor que la realitat, i evitaré creure que, com tan habitual és en el nostre benvolgut poble, convertim, com aquell llunyà enfrontament dels cinc de maig de 1276, una dolorosa derrota en una xovinista victòria.