Miércoles, 08 de Diciembre de 2021

Otras localidades

Una vintena de persones s'ofereixen a acompanyar dones a avortar

Es tracta d'una iniciativa de l'Observatori de drets sexuals i reproductius que s'ha posat en marxa fa uns dies

Captura de pantalla del portal web 'Vull Avortar'

Captura de pantalla del portal web 'Vull Avortar' / https://vullavortar.org/

El dimarts passat, l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius va engegar una campanya per consolidar els grups de voluntàries que acompanyin i facin costat a dones en el moment d’avortar. Amb només una setmana, ja s’han ofert una vintena de dones. Fins ara, era una tasca que feien des de la mateixa associació, però després d’haver fet una diagnosi del dret a l’avortament, han decidit promoure’n més accions.

Una d’elles va ser el portal web Vull Avortar, una campanya que vol oferir informació sobre l’avortament de manera accessible, veraç, fiable i des d’una perspectiva feminista i de drets. I per altra banda, han volgut consolidar una xarxa d'acompanyament per a dones i persones amb capacitat per gestar que vulguin interrompre l'embaràs. Una acció que asseguren que en facilitarà el dret.

Des de l'associació alerten que els grups antiavortament que fan assetjament davant algunes clíniques ara es veuen reforçats per l’entrada de VOX al Parlament. Aquesta problemàtica, que fa temps que s’arrossega, consisteix en el fet que grups ultraconservadors fan guàrdies davant de les clíniques on es pot avortar, i miren de convèncer a les dones que volen fer el pas amb arguments culpabilitzadors.

Sílvia Aldavert, coordinadora de l’associació, explica que l’augment de l’ultradreta “no ve desvinculada de tot això”. Diu que de fet, una part del seu programa es basa en aquest tipus d’idees. Referint-se als grups antiavortistes, Aldavert afegeix que s’estan reforçant totes aquestes campanyes “que tenen un finançament que ve de molts espais, que de vegades són públics i de vegades són privats i també estan finançant a partits d’ultradreta”.

En aquest sentit, el setembre el congrés va aprovar una llei per castigar aquestes formes d’assetjament, amb penes de presó de tres mesos a un any o treballs a la comunitat d’entre 31 i 80 dies.

Cargando

Escucha la radio en directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después la publicidad

Programación

A continuación

    Último boletín

    Emisoras

    Elige una emisora

    Cadena SER

    Compartir

    Tu contenido empezará después de la publicidad

    Cadena SER

    ¿Quieres recibir notificaciones con las noticias más importantes?