I, eixe home, encara viu?

Alcoi

Bon dia. Disculpeu-me que comence per una anècdota familiar per començar la meua reflexió. Cada diumenge recull a ma mare a Alcoi per passar el dia a ma casa, a Tibi; cada vegada que passe, en un sentit o en l’altre, els túnels del barranc de la Batalla, ella sempre em diu el mateix: “quina foscor! Això ho va fer eixe que era president. Encara viu?”. Les llacunes de la memòria, als seus 94 anys, li impedeixen posar nom a les persones del seu entorn i, més encara, als qui són de lluny. Tot i que no ho va inaugurar en persona, el record d’algú important, com en aquest cas era el president Zapatero, ha deixat una marca en el fil prim de la seua memòria.

És la seua manera de fer entendre la importància que van tenir els túnels i el traçat nou de l’autovia que va traure la nostra ciutat de l’aïllament. L’altre dia llegíem en la premsa que ja fa deu anys d’això. No va ser un projecte fàcil, tot al contrari; més enllà de la necessitat de construir els dos túnels que feien un quilòmetre i mig, calia construir un gran viaducte previ de 200 metres. I més encara si tenim en compte el fals túnel que protegeix el pas de les rates penades de la pròxima Cova Juliana.

Tot plegat va constituir una fita. Potser els nostàlgics enyorem quan baixàvem –o pujàvem– a Alacant per l’antic traçat del barranc per arribar a la Carrasqueta. Quantes vegades hem fet alguns aquell trajecte amb els autobusos de La Alcoyana! Quants de nosaltres ens hem marejat en les revoltes quan érem més menuts! Hem d’estar satisfets: una obra pública va fer possible que anar i tornar a Alcoi no siga cap repte per als nous conductors. Siguem conscients del que va representar en el trencament de l’aïllament que l’orografia ens marcava. Ara és l’hora dels sociòlegs: haurà canviat la nostra manera de ser? Siga el que siga, ma mare, cada vegada que el creuem, és feliç. I no per la foscor, no, sinó perquè sap que ara més prompte que abans podem anar a ma casa a passar un altre diumenge. I això em provoca un somrís i una felicitat sublim que avui us volia compartir. Va per vosaltres i per ella!