Declaren els últims policies acusats de tortures durant un intent de fuga al CIE

Barcelona

Aquest dilluns declaren a la ciutat de la justícies els quatre últims policies nacionals imputats per agredir migrants al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona, durant un intent de fuga al 2017. Segons el relat de les víctimes, després que una trentena d'homes algerians intentéssin fugir del recinte de la Zona Franca, els agents els van tancar en cel·les d'aillament o apallissar als passadissos o al lavabo. Segons l'acusació va haver-hi molts lesionats, però només tres van posar denúncia. Poc després, totes les víctimes van ser deportades. Inicialment el cas es va arxivar, però l'Audiència de Barcelona va obligar a reobrir-lo i a identificar i imputar els agents implicats. Són 11. Fins ara han declarat set d'ells, que asseguren haver emprat "la força mínima imprescindible" i haver actuat de força "proporcionada" tenint en compte la magnitut del motí.

Els policies, que majoritàriament s'han acollit al seu dret a no respondre a l'acusació particular exercida per Irídia, asseguren que l'intent de fuga del 16 de setembre de 2017 va ser el major motí que havien viscut mai. Aquells dies, a més, no comptaven de forma immediata amb els agents antiavalots de la policia nacional (UIP), amb base al costat del CIE, ja que estaven desplegats en accions relatives a impedir la celebració del referèndum de l'1 d'Octubre. Els policies imputats, que han declarat al febrer i a l'octubre, admeten haver hagut d'usar la força, però asseguren que no van fer cap cop amb ànim de represàlia. La fiscalia hi està d'acord, de moment, no hi veu indicis de delicte i ha demanat en més d'una ocasió l'arxiu del cas.

L'acusació particular creu que els policies van cometre un delicte contra la integritat moral dels migrants, a més de lesions. Les imatges de les càmeres del passadís del CIE, publicades pel el diario.es, van captar com els agents arrossegaven pel terra i feien cops de porra als migrants. Segons les tres víctimes que van denunciar, va ser en zones sense càmeres, on presumptament els van apallissar amb crits de "fills de puta" o "putos moros". Els lletrats de l'acusació destaquen que a les imatges gravades, se'ls veu sortir ensangonats d'una sala, a més de veure's amb claretat com alguns agents els fan cops de porra al cap. Els advocats d'Irídia recriminen al jutge instructor que no evités la deportació de les víctimes, cosa que va fer impossible inicialment la seva declaració. Ara, Irídia ha aconseguit localitzar a una de les víctimes a Algèria i espera que la nove jutgessa admeti una declaració telemàtica.

L'Audiència de Barcelona, que va ordenar reobrir la investigació a finals del 2019, recriminava al jutge que duia el cas, ara ja jubilat, que el tanqués de forma "prematura" sense intentar localitzar a les víctimes. L'Audiència també exigia "una investigació exquisita sense que pugui existir el mínim dubte que no s'han practitat totes les diligències per aclarir els fets" en casos com aquest, de presumptes tortures.