Quan va despertar...
Miguel Vilaplana, periodista

La Columna (01/12/2021) Miguel Vilaplana, periodista
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoi
Quan va despertar, el dinosaure encara era allí. Em permetran que comence aquesta columna amb el cèlebre relat d'Augusto Monterroso, perquè la veritat és que li ve com a anell al dit al tema al qual em referiré. I és que quan tothom començava a donar per fet que la pandèmia s'anava a convertir en una cosa del passat, resulta que el repunt de casos i la nova varietat que plana com una amenaça sobre els nostres caps ens han vingut a recordar que el coronavirus, per molt que ens pese, encara continua bé present entre nosaltres.
Hi ha diversos factors que expliquen aquesta situació. En primer lloc, l'egoisme occidental a l'hora de repartir les vacunes als països menys desenvolupats, oblidant que el problema només se solucionarà quan s'aborde des d'una perspectiva global. En segon lloc, la relaxació de les normes de prevenció personals per part de molts. I en tercer lloc, i a pesar que som un dels països en els quals menys incidència tenen aquest tipus de col·lectius, la negativa d'una xicoteta part de la societat a vacunar-se, posant en perill tant la seua salut com la de tots els altres.
I ve això a col·lació arran de la decisió de la Generalitat d'exigir a partir del pròxim divendres el passaport covid a tot aquell que vulga accedir a bars, restaurants i esdeveniments més o menys multitudinaris. Hi ha alguns que han posat el crit en el cel, al·legant no sé que tipus de llibertat d'elecció personal, aqueixa paraula tan de moda en alguna comunitat, però sense tindre en compte que la seua llibertat comença on acaba la nostra. Però són cada vegada menys, perquè no hi ha més que veure les cues que s'han format en els últims dies en els centres de vacunació. És la mar de curiós comprovar com el negacionisme s’acaba de sobte en el moment en què els impedeixen entrar als bars.




