La Generalitat destitueix al major Trapero

Barcelona

El Departament d'Interior ha destituït el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com a cap de la policia catalana. Es tracta d'una decisió meditada ja que fa temps que Interior cultiva desconfiances respecte a Trapero, que fa poc més d'un any que es va tornar a posar al capdavant dels Mossos, després de ser absolt per l'Audiència Nacional. Ocuparà el seu lloc el comissari Josep Maria Estela, fins ara cap de la Regió Policial de Tarragona, un comandament pràcticament desconegut dins i fora del cos que alguns sectors de la policia consideren afí als republicans. Es tracta d'un "policia de territori", que ha treballat a la majoria de regions policials de Catalunya. Estela va ser lleial a Trapero i li va comunicar l'interès de la Conselleria.

En el poc més de mig any de legislatura, Interior, en mans d'Esquerra, ha sentit “deslleialtats” per part del major, que ha volgut prendre encara més distància de les voluntats polítiques des que va ser restituït com a cap del cos, segons expliquen a la SER fonts de la Conselleria. Senten que Trapero no ha compartit amb el Departament informació policial de casos que per a Interior tenien interès o, fins i tot, ha dificultat canvis dins del cos de Mossos que el nou equip d'Interior volia fer.

Fa setmanes que el nucli dur del conseller Elena estudia la destitució del major, conscient de la repercussió de la notícia. Segons ha pogut saber SER Catalunya, la decisió definitiva es va prendre fa tres setmanes, en una reunió el dimarts 30 de novembre, hores després de l'incendi de la plaça Tetuan, on va morir una família amb dos menors i en l'operatiu de la qual, Elena va coincidir amb Trapero . En aquella trobada del conseller amb el seu nucli de més confiança en una pizzeria tancava que la decisió es comunicaria abans de les vacances de Nadal, en espera del dia oportú. La data del relleu no es va escollir a l'atzar: abans de començar un any nou amb una nova direcció de Mossos, també renovada.

Trapero: el darrer Major

Trapero és el Major dels Mossos. Un rang policial, que l'actual Conselleria d'Interior no vol tornar a concedir a cap comandament. Un rang que en el cas de Trapero es confon amb càrrec i que es va popularitzar durant el lapse de temps en què la societat catalana simpatitzava amb la policia: durant els atemptats de Barcelona i Cambrils. Durant aquella crisi, Trapero va personificar el rigor. Assessorat per la seva cap de comunicació, Patrícia Plaja, actual portaveu del Govern, els Mossos van apostar per informar de tot allò que sabien i, amb total transparència, també deixaven clar allò que desconeixien. Un comentari involuntari, el va fer viral i el va convertir en una icona de l'independentisme de què fins i tot es van arribar a fer samarretes.

L'idil·li de la societat catalana amb els Mossos, o la síndrome de Woodstock, com va batejar l'advocat Cristóbal Martell durant el judici a l'Audiència Nacional, va durar dos mesos. Fins l'1 d'octubre. El referèndum va enfonsar els Mossos a la seva època més difícil. El major va ser destituït amb el 155 i va passar tres anys a l'ombra, preparant la seva defensa i fent tasques administratives a la comissaria de les Corts de Barcelona, fins que l'Audiència Nacional, que jutjava els Mossos gairebé com el braç armat del Govern Puigdemont, va acabar absolvent el major. La sentència va concloure que durant el referèndum i els dies previs, Trapero va actuar “amb l'objectiu de minimitzar danys” i mogut pel “principi de proporcionalitat”.

La seva restitució va ser celebrada dins i fora del cos. Però qui tornava a comandar els Mossos no era el mateix. Era un Trapero renovat, amb voluntat de passar desapercebut, d'allunyar-se dels mitjans i de refer confiança i complicitats, fent autocrítica. “Tots hem comès errors, jo el primer”, admetia a la seva primera i única roda de premsa després de tornar a vestir l'uniforme de major. Ni els més propers confiaven que després del purgatori de va suposar la investigació i el judici contra ell, tingués ànim per tornar. La decisió ho definia: els Mossos seguien sent-ho gairebé tot per ell.

El nou cap dels Mossos: Josep Maria Estela, home de territori

El comissari Josep Maria Estela prendrà el relleu del Trapero més gran a partir d'avui. Llicenciat en dret si una cosa coneix bé és el territori. Estela ha passat per sis de les nou regions policials que hi ha a Catalunya durant els 27 anys que fa que forma part del cos de Mossos d'Esquadra. El seu pare va ser un dels fundadors d'Unió de Pagesos, que, segons fonts properes, li va transmetre la proximitat amb el carrer, sobretot amb l'entorn rural.

Els dos darrers anys ha estat cap dels Mossos a la regió policial de Tarragona, on va agafar el relleu de l'intendent Ramon Chacón, actual cap de la Divisió de Recerca Criminal de la policia catalana. Fa només uns dies, va comparèixer per donar detalls de l'operatiu i neutralització d'un exvigilant de seguretat que va disparar contra diversos excompany i contra un mosso. A Tarragona, Estela ha liderat també la investigació de l'explosió d'IQOXE i ha hagut de bregar amb el cultiu i el tràfic de cànnabis.

Va arribar a Tarragona després d'un període intens al capdavant de la regió policial de les Terres de l'Ebre, ja que va coincidir amb l'explosió de la casa d'Alcanar on la cèl·lula de Ripoll preparava la matança del 17-A. Estela va ser un dels responsables de la investigació de l'atemptat gihadista a Alcanar l'agost del 2017. El seu era un dels noms que sonaven per substituir Trapero, després que a l'entorn policial despertés sospites al veure, els últims mesos, que el conseller s'hi reunia diverses vegades. Estela va ser lleial i va comunicar a Trapero l'interès de la Conselleria.

Estela és partidari d'una policia de proximitat. "En municipis petits i en l'àmbit rural, hem de ser capaços de baixar del cotxe i de parlar amb la gent del territori. El que ens farà més grans no és tenir més efectius al carrer sinó aconseguir que la gent sigui els nostres ulls", deia l'any passat en una entrevista al digital Catalunya Diari de Tarragona.