Tindre-vos ja és una loteria

Alcoi

Una sort que m'haja tocat contar-vos la meua paranoia mensual un dia com hui, un dels meus preferits. Des de ben menut, em despertava el dia 22 de desembre amb la cantarella dels xiquets de San Idelfonso calfant la veu. I passava el matí assegut al sofà amb ma mare. Teníem quatre paperetes, però ens encantava somiar amb què faríem amb els diners, quina casa compraríem i qui regal faríem a cada membre de la família. Mai tocava, però era un dia molt especial amb la mare.

Després em vaig fer major i em tocà treballar de periodista perseguint dècims per tota la Comunitat Valenciana. I la sensació era molt pareguda a la que viuen els patges de la cavalcada. Veure cares desencaixades d'alegria sense poder articular paraula.

Una vegada em van matxacar el mòbil perquè va tocar la grossa en una filà cristiana. I pensaven que era la meua. Il·lusos... no saben que hi ha més de 70 pobles amb Moros i Cristians, i que només en Alcoi hi ha 14 mores i 14 cristianes. En realitat fou en El Campello.

Sempre ens ha rondat el premi... sobretot quan he treballat en Alacant. Mai ha arribat, però no m'importa. Clar que jugue, i prou diners, la majoria canviant dècims. Però ja em done per pagat i per premiat. Primer per haver compartit durant molts anys aquells matins tendres del 22 de desembre en el sofà, amb ma mare i aquella televisió Telefunken.

I després, perquè cada dia que m'alce tots vosaltres esteu ahí.

Sort, i si toca, ens veiem en la plaça de dins... barra lliure.