Treva nadalenca

Alcoi

És curiós, l’han passat ens queixavem perquè no ens podíem veure, perquè a les taules faltava tota ka família amb la que no convivíem. Enguany, la situació ha millorat i en algunes cases s’han retrobat amb més o menys cautela i responsabilitat, membres de la família una mica més enllà de les quatre parets de la casa en la que vivim. I aleshores tornen les bresques, les males cares, els comentaris fora de lloc i les incomoditats a algunes taules. Si no ho tenim perquè no ho tenim, i quan ho tenim perquè ho tenim.

Aleshores apareixen les postures opostes en temes delicats, les hores que es fan llargues, els jutges de valor cap al que pensa diferent o fa les coses d’una altra manera, etc. I jo em pregunte si no ens compliquem la vida creant compromisos que no ens apeteixen per quedar bé? Si la vida no són dos dies i ens la carreguem de moments que no volem viure? Quan hauríem de parar a pensar què ens apetix fer i amb qui. I sobretot deixar de fixar-se en qui ha demanar el regal més gran i més car a Ses Majestats Reials o al Pare Noel, com si la vida es medira per les propietats materials de les quals disposem. I no seria millor anar amb un altre enfoc?

Partir de la base de que cadascú pensa diferent i que la llibertat individual acaba on comença la de l’altre? Ninguna Nit de Nadal, ni de Reis, ni de Cap d’Any anem a resoldre un tema polític que no ens agrada, ni anem a posar-se d’acord en qüestions en les que sabem a priori que opinem de forma diferent, ni anem a arreglar la pandèmia.

Podem parlar d’allò que ens ompli a cadascú, de com d’agraïts estem de seguir ací malgrat tot el que passa, de com trobem a faltar a la iaia o de com hem anat superant cadascun dels reptes vitals. Parlem del net, del cosí i de lo feliços que ens fan a tots. I si volem bresca, confrontació i debat, busquem-lo en moments on no creem un clima d’incomoditat davant dels menuts i no tan menuts, que l’únic que volen és gaudir de la companyia que havíem estat tant sense poder disfrutar.