L'any de la decepció

Alcoi

Vull agrair a Radio Alcoi que em permeta fer l’última columna del 2021, hui 31 de desembre, dia de Sant Silvestre i l’últim dia de l’any, tot i esperant que el 2022 ens porte més esperances i bones ventures.

L’any 2021 ha estat l’any de la decepció. Tinc la sensació d’acabar de la mateixa manera com vam començar. Per segona vegada tenim uns Nadals diferents, si no tan restrictius com van ser en el 2020, casi amb el mateix panorama. Certament fa un any no estàvem vacunats, començaven a aparèixer les primeres persones majors en la tele inoculant-los la dosi de l’esperança i després van venir les vacunacions massives, però pel camí van quedar molts amics, parents i coneguts en uns mesos de gener i febrer que més val oblidar per a sempre.

Una vegada ja vacunats, resulta que les dosis perden efecte als sis mesos, no passa res, ens posem dosis de reforç, tot el que siga per evitar la malaltia, però d’altra banda apareixen noves versions del virus amb noms de lletres gregues que, de veres, no sé quina culpa té l’alfabet d’una llengua tan culta i extraordinària per acabar relacionada amb uns bitxos tan nocius. Així, acabem el 2021 vacunats, alguns per tercera vegada, però amb la taxa d’incidència més alta de tota la pandèmia, sense saber què fer durant les festes, si podem compartir-les amb familiars i amics, i amb moltíssimes persones que han de passar el Nadal sols i confinats perquè la PCR els ha resultat positiva. Perdoneu-me però no es pot ser més pessimista ni tenir una sensació més que decepcionant de tot aquest procés que ja dura un parell d’anys de les nostres vides i que ni la població ni els que ens governen sabem ja com afrontar.

Ara bé, acabe d’escoltar que l’OMS donarà per acabada la pandèmia el 2022, la qual cosa em dona que pensar. Sabia l’Organització Mundial de la Salut quan començava i ara és capaç de predir quan acabarà? No sóc negacionista ni molt menys, però sona a maniobra orquestrada a saber per quins poders que ens han canviat la vida, que s’han desfet d’una part de la població mundial dèbil o major, que han pagat quantitats immenses a les farmacèutiques i que, en definitiva han demostrat que es pot controlar el món i la nostra forma de viure aparentment feliç però d’una feblesa impressionant.

Disculpeu si sóc tan dura, m’ho fa el pessimisme i la decepció. Espere que continueu comptant amb mi per a futures col·laboracions.

L’esperança, afortunadament, es va quedar dins de la caixa de Pandora, tornant als mites grecs, bressol de la nostra cultura occidental. Per això no puc acabar sense desitjar-vos, de cor, un feliç any 2022.