Carta als Mags

Alcoi

Un 3 de gener potser l’únic que em pot vindre al cap és que tinc que posar-me a escriure la carta als mags. I potser que en eixe cap, que sempre va donant volantins, trobe històries molt semblants a les que hi havien l’any passat: quan es trobàvem a portes d’una terrible eclosió de la Covid, tant en contagis com en hospitalitzacions i morts. Especialment a la nostra ciutat.

I és així perquè tenim la sensació de que, tot i que són més febles les conseqüències de l’ómicron sobre la salut, el virus continua sent fort a l’hora de contagiar. I això, sí, crea fins i tot un poc de desànim. I és així perquè portem molt temps, molts mesos, de lluita amb ell i sense poder fer plans per al demà, per al futur. Per a recuperar el que teníem i més. Perquè la incertesa és total i, ho digam o no, estem a un moment tan convuls que mai sabem que hi ha darrere de la porta d’aquest 2022 que acabem de començar. ¿Més virus? ¿Un volcà? ¿Un clima més trastornant?

I sí, potser tinc que escriure als nostres mags, que aniran en un parell de dies com a bojos per la nostra ciutat –més restringits, més inaccessibles , però segur que més llum que mai- que ens porten esperança i força; que ens donen energia i il·lusió, i que eixa màgia que te el seu esperit a Alcoi esclate en mil formes. I que amb tota eixa energia, pugam assumir que la Covid és una malaltia amb la que no podem confiar mai, però si aprendre a conviure amb ella; que pugam eixir al carrer amb ganes de lluitar per un futur millor; i que pugam continuar somiant en plans d’estudis per nosaltres o els nostres fills, en aquells viatges fantàstics que vam aparcar; en aquelles trobades amb familiars i amics que vam deixar de fer; amb aquell treball que volem aconseguir i amb aquella vida, plena de normalitat, que els virus ens va arrabassar.

Sí, més que mai, demanem als mags, que ja es dibuixen pel barranc del Sinc, que en aquest 2022 que acaben de començar, puguem tornar a donar-se abraçades perquè tot ens va millor, perquè tot ens va bé, perquè els nostres somnis s’han fet realitat. I perquè no, fins i tot, podem demanar-los que ens ajuden a eliminar al Madrid. ;-) Força.