Viatge a províncies

Alcoi

Aquesta volta no va poder ser. I no perquè l’equip no plantegés l’encontre més escaient per a les seues característiques futbolístiques. De fet vam estar situats al mateix lloc que fa un any, és a dir minut setanta i cinc, el partit empatat i el Madrid removent la banqueta a la recerca de solucions per a no aplegar a la pròrroga, o tal volta alguna cosa pitjor. Però dos gols de rebot, més propis de la quinta regional que d’un totpoderós Reial Madrid, ens deixaren fora.

No em feia massa il·lusions, que volen que els diga. De no ser d’aquesta manera haguera estat un penal rigorós, o una expulsió, o vaja vostè a saber què. El que era evident és que l’Alcoyano pot eliminar de nou al Reial Madrid, però no en un sol any de diferència. Eixe escarni, per a ells i sobre tot per a la premsa nacional, no podia consentir-se de cap manera. Així que quedem-se en el gran encontre jugat pels xavals, en un gol esplèndid on semblava que Militao i Casemiro seguien de patges a la cavalcada i en una bona injecció econòmica per a les arques del club que, a la fi, ve a ser el motiu principal de que et toque al sorteig un dels grans del depauperat futbol espanyol.

Què més puc dir? Doncs que un tipus de futbol i un cavaller com és Carletto donà de nou lliçons de saber estar. Tot el contrari, i ja em toca una mica les castanyetes, que la tonadeta que la premsa d’aquest país centralista –un dia parlaré a fons d’aquesta qüestió- per a la que vindre a províncies resulta un assumpte peculiar. Sols hi ha que veure com tracten la idiosincràsia del que ací es viu i com es viu, no sols al voltant del futbol sinó també al voltant de les tradicions, per a que semble que estan desembarcant per primera vegada a les indies occidentals i es troben un pintoresc món per a descobrir.

Afortunadament hi ha més classe, més tradicions, més estil i més particularitats a la nostra modesta ciutat que a la seua vila i cort que, llevat d’un tumult provincià un dos de maig i un “¡No pasarán!” de pancarta que va durar el temps que els que havien de passar van voler, no tenen res més. Per no parlar d’una cavalcada de Reis Mags trufada de publicitat, d’anacronismes i de personatges allí clavats que res a veure tenen amb l’imaginari del Nadal. Així que si no han aprofitat els dies per a prendre apunts de com s’han de fer les coses des de l’amor a les tradicions i la il·lusió, aquest viatge a províncies de nou ha estat en va.