"No som monstres ni invisibles": el renaixement de la Maria i la Susana després de 20 anys vivint al carrer

Barcelona

"Això, per a mi, és un palau. Ara mateix, és el meu palau". La Maria (nom fictici, demana no revelar el seu), està asseguda a una tauleta de fusta encaixada a la cantonada d'un petit menjador-cuina. El pis, típic del Gòtic, és petit, dins d'una finca antiga, però està reformat per dins. Dues habitacions i un bany. Un sostre per a la majoria, un palau per a ella després de 20 anys d'inestabilitat, molts dels quals dormint a les escales de Correus de la Via Laietana.

Un palau on la Maria i la Susana van entrar l'1 de desembre. Però no tot són comoditats. "Tinc por. Fa molts anys que no m'he de preocupar de pagar factures, ni de mantenir una estabilitat. Tinc por perquè no sé si sabré organitzar la meva vida, i és un repte". La Susana, companya de pis de la Maria, assenteix amb el cap. "Ens està costant situar-nos? Doncs sí. Abans estava tot fet, hi havia un horari, activitats... Ara decidim nosaltres. Potser se'ns fa gran, sí, però és un trampolí".

Totes dues han estat al primer alberg d'Espanya que acull persones amb addicció a les drogues i els permet dormir i consumir dins, amb el suport d'educadors socials, psicòlegs i altres professionals. El centre va obrir en plena pandèmia, però l'Ajuntament de Barcelona no ha anunciat la seva creació fins avui, any i mig després. Es traslladarà del carrer Numància, al districte de Les Corts, a Horta - Guinardó. Els pares de l'escola Mas Casanovas han protestat contra la nova ubicació del centre, que estarà molt a prop del centre educatiu. Tant l'Ajuntament com els educadors socials neguen que hi hagi motius per preocupar-se: "no hi ha hagut cap problema d'inseguretat ni delinqüència a l'alberg i els voltants", asseguren fonts municipals.

Una nova oportunitat

La Maria (recordem, nom fictici) té 47 anys, va néixer a Barcelona i la seva família vivia al Paral·lel. Als 18 va quedar-se al carrer i va ser mare soltera, tot alhora. Va ser quan va començar la seva relació amb les drogues... I tot es va esfondrar. Quan li preguntem pels seus familiars, acota el cap "prefereixo no parlar-ne". Va treballar a l'hosteleria, i netejant cases, sempre treballs temporals.

La Susana Moreno té 53 anys i no té cap problema en sortir amb nom i cognoms, "els meus ja ho saben tot". Té un fill i una filla, tots dos majors d'edat, amb els que té poc contacte. Per a ells, com per la resta, és la Susana. No la mama. No va poder cuidar-los de petits. "A més a més, les meves dues parelles estan sota terra". La droga s'hi va posar pel mig i ho va complicar tot. "A la colla tothom ho feia. Tothom es punxava. I si no ho feies eres l'estrany", diu la Susana. Ha estat 25 anys a espais temporals, recursos, albergs... Però la majoria del temps, al carrer, "amb molt fred i molta por".

La pandèmia, que tantes vides s'ha cobrat, els ha donat una oportunitat a elles dues. El març de 2020 Espanya es va confinar i Barcelona va haver de buscar solucions d'urgència per treure del carrer a les persones sense llar, més de 1.000 a la ciutat. La Maria i la Susana fan ser escridassades per veïns durant la pandèmia, quan vivien al carrer i no tenien on anar. "Ens esbroncaven per estar al carrer... Doncs porta'm a casa teva, a mi què m'expliques", exclama la Maria.

El govern municipal va obrir un pavelló sencer de La Fira de Barcelona, amb milers d'usuaris i membres de l'exèrcit cuinant per a ells. Les úniques condicions per accedir-hi eren no tenir conductes violentes i no consumir drogues, tampoc alcohol. En paral·lel, i sense publicitar, es va obrir un altre centre al carrer Numància. Allà sí que es podia consumir. I no només alcohol, sinó tot tipus de drogues.

"Ens ho van proposar, i era gratuït, i ha estat molt bé. Aquesta gent (els educadors i treballadors del centre) t'ajuden a tenir confiança en tu mateixa, perquè si tu no t'estimes, qui t'estimarà?", diu la Susana. Allà tenien un sostre - "després de molt fred i molta por" -, companyes, podien veure pel·lícules, anar a la perruqueria, ballar, fer ioga. Després de mesos de progressos, ABD (Associació Benestar i Desenvolupament, l'entitat que gestiona l'alberg municipal) les hi va concedir un pis. Un educador passa a veure-les entre dues i tres vegades per setmana, però són autònomes, gestionen les cures de la llar i també l'economia.

"Ens entenem perfectament, hem passat les festes de Nadal juntes i ha estat meravellós. Si una cuina, l'altra neteja. Estem molt agraïdes, de tot cor". Ara tenen temps indefinit per refer les seves vides, ser més autònomes i independents... I, en paral·lel, treballar la seva relació amb el consum de drogues. Els educadors creuen que no són camins independents, sinó que l'autoestima, la construcció de vincles i les rutines són un gran impuls per a deixar de consumir. "Som persones normals i ara tenim una oportunitat, una que mai abans havíem tingut. La volem aprofitar", rematen la Maria i la Susana assegudes amb una tassa de cafè a la taula del seu menjador.