Filosofia

Alcoi

El meu amic Paco Agulló, el de la ràdio, sap perfectament del que parle, perquè en aquell fosc institut de finals dels 80 vam aprendre moltíssimes coses. Entre d’altres, el valor i la importància de la Filosofia.

Ara hi ha veus que qüestionen la seua necessitat, que desaconsellen la seua docència al·legant que no serveix de res. Un poc el que passava amb el llatí.

I almenys a mi em quedà clar que el llatí fou útil, per a treballar allò de l’etimologia, és a dir, la procedència de les paraules, per a conèixer un idioma més i entendre els arrels lingüístics.

Però el cas de la Filosofia és encara més inqüestionable. Per què? A mi em va servir per conèixer José Vicente Ferre, un dels millors professors que he tingut. Després perquè tot el que ens va contar ell i altre ‘profe’ que crec que li deien Manolo, em va servir per obrir la meua ment.

Em van donar ferramentes per a qüestionar, contrastar, preguntar i tindre criteri propi. Coses fonamentals per a ser periodista i per a ser persona. El mite de la caverna de Platón, la lògica (ja saben. A implica B i B implica C, és a dir, A implica C). També estudiarem Kant, l’escola de Frankfurt, Aristòtil o Feuerbach, Tots formen part dels meus pensaments crítics… en el bon sentit de la paraula.

Sóc mes feliç, tinc més capacitat de decisió del meu present i el meu futur gràcies a la Filosofia, al pensament divers i a les classes de filosofia.

Feuerbach em va fer reflexionar sobre la idea de creure en Deu, de la necessitat -o no-de viure una religió. Coses que mai havia pensat. I em serví no per a renunciar a les meues creences, i sí per a decidir unilateralment què volia creure.

Com va a ser qüestionable obrir la ment?