Opinión

Lorenzo Rubio, la veu vellutada

Hipòlit Borràs va ser corresponsal de Radio Alcoy a Cocentaina

Hipòlit Borràs, excorresponsal de Radio Alcoy a Cocentaina / Radio Alcoy

Alcoi

Corrien els primers dies de l’estiu de 1985 quan mon pare em va dir que en Radio Alcoy anaven a començar un programa de notícies dedicat a l’actualitat dels pobles d’estes comarques i buscaven corresponsals . A mi la ràdio sempre m’ha agradat, de fet en aquells moments estava capficat en una iniciativa per a recuperar la ràdio del meu poble de nou a les ones, per tant no m’ho vaig pensar dos vegades i cap allà que vaig anar. Acompanyat per mon pare, un apassionat de la ràdio, vam anar als estudis de l’emissora que es trobaven en el carrer la Cordeta i ens vam reunir amb Lorenzo Rubio, a qui veia per primera vegada. Em va explicar quina era la idea i el que volien fer. L’emissora volia obrir-se als pobles del Comtat i de l’Alcoià i pretenien crear una xarxa de corresponsals. La conversa amb Lorenzo, que no parava de preguntar-me i de xarrar, em va causar una molt bona impressió, i el que més valorava era que ja li podia posar cara a aquella veu, vellutada, i tan peculiar de Lorenzo, que es colava per les habitacions de ma casa de bon matí.

A partir d’eixe moment i una vegada confirmat que jo seria el corresponsal a Cocentaina, es va fer una primera reunió general en la seu de la Caixa d’Estalvis Provincial, coneguda popularment com la CAPA que a més va ser el primer patrocinador del programa, on érem un gran nombre de corresponsals, en la qual Lorenzo Rubio i el director de l’emissora, Juan Jordá, van explicar el contingut del programa radiofònic que van batejar sota el nom de La Montaña. Informativo intercomarcal, i que més tard s’anomenaria Nuestas Comarcas.

A principi de setembre, després d’una sèrie de contactes i directrius sobre com havíem d’enviar i gravar les nostres cròniques, va començar el programa el dilluns 16 de setembre a les 8:10 h del matí. Per la FM va sonar la sintonia del programa amb la cançó Serra de Mariola i Lorenzo anava donant pas a les notícies amb la veu dels diferents corresponsals. A partir d’eixe moment, i al llarg de més de 7 anys, va començar una aventura apassionant que vaig viure juntament amb Lorenzo Rubio i altres periodistes i tècnics de l’emissora, com Mari Gallego, Luis Pérez i Remigio Cremades.

Vindrien centenars de cròniques, entrevistes, programes en directe com el Suya es la Radio, inauguracions de Fires, Plens, nit d’eleccions municipals, vagues generals, el Cas Ardystil, etc. El contacte directe amb Lorenzo era cada dia més intens i constant perquè era una persona que volia el treball ben fet i amb rigor; exigia, però també recompensava i sempre procurava donar-nos bons consells.

Molts records m’han passat per la ment quan m’he assabentat per la ràdio (no podia ser d’una altra manera) del traspàs de Lorenzo Rubio. Uns records que m’han deixat un somriure i la sensació d’haver compartit vivències radiofòniques amb una persona que estimava molt la seua professió i la ràdio.

Que la terra et siga lleu Lorenzo.

Escucha la radioen directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después de la publicidad

En directo

A continuación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Compartir

Suscríbete

Tu contenido empezará después de la publicidad