Camejar

Alcoy

Quan puc, m'agrada començar el cap de setmana, oxigenant el cos fent rutes pels paratges del nostre voltant. Ben a prop, tenim la possibilitat de gaudir de la Serra de Mariola, arribant a l'Ermita de Sant Cristòfol "la Creu" pujant des del Preventori, crestejar el Barranc del Cint, culminar l'Alt de les Pedreres, o anar "cap avall" i gaudir del Racó de Sant Bonaventura, Els Canalons, i tanmateix, fer una ruta 360° recorrent el camí de la Font del Quinzet, passejant pel barranc del Molinar i desembocant al passeig que, paral·lel a la canal del riu, imita el seu recorregut pel cor de la ciutat. Ja pare! Queda clar que són moltes les rutes que podem fer i els llocs que visitar.

Viure a aquestes comarques et permet acompanyar-te de natura, encara que, conscients del que tenim, ens tornem un poc possessius i evitem compartir la gràcia d'aquesta terra amb altres, per no veure colpits de gent aquests camins.

En aquest sentit, no puc acabar sense anomenar una de les vistes més conegudes i fascinants d'aquest entorn i ho faig permetent-me retre homenatge, a una de les autores de referència de l'escriptura en la nostra llengua, Isabel-Clara Simó, citant la seua "paraula d'alcoiana" en el conte Llir entre cards: "Vos contaré un secret: el lloc més bonic de la Terra el tenim ben a prop. És a la Font Roja d'Alcoi. No convé dir-ho, perquè si no, vindran milions de turistes i connectaran tots el mòbil per emportar-se a casa les precioses imatges d'aquest parc natural".