La rendibilitat del Fons de Reserva de Jubilació cau un 3,84% el primer trimestre del 2022
En els primers tres mesos de l'any s'haurien perdut uns 60 milions d'euros, respecte el 31 de desembre passat
andorra
La inflació desbocada en el que portem d'any està amenaçant seriosament el fons, tot i que les dades són millors que les del mateix període del 2020 quan tot just esclatava la pandèmia. En els primers tres mesos de l'any s'haurien perdut uns 60 milions d'euros, respecte el 31 de desembre passat.
El president de la comissió gestora, Jordi Cinca, ha explicat al Consell General que la diferència és que en aquell moment la inflació era 0 i aquest any fregava el 5%. En aquest sentit, té clar que aquest factor condicionarà el que resta d'any i cal afegir-hi la incertesa per la invasió russa a Ucraïna. Reconeix que serà pràcticament impossible batre la inflació, un dels objectius de la llei i ha fet una crida a la calma, ja que el pitjor que podria passar és que s'entrés en una situació de pànic.
L'objectiu en el que resta d'any és recuperar el terreny perdut i ha donat arguments per ser optimistes. Aquests passen pels bons resultats de les empreses i les bones expectatives de consum.
Cinca juntament amb la presidenta del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, Montserrat Capdevila, han presentat la Mèmòria del 2021. En el cas de la branca de jubilació, les xifres del primer trimestre d'aquest any són millors de les previstes, ja que s'havia pressupostat un excedent de prop de 19 milions d'euros i en els tres primers mesos ja són d'11. La parapública ho atribueix al bon comportament de la temporada d'hivern i al fet que quan es va fer el pressupost l'impacte de la pandèmia encara era important.
Pel que fa a la branca general, el dèficit és de 7,3 milions d'euros i fa un any era d'11 milions. Capdevila ha demanat un diàleg tècnic per mirar de frenar la despesa, ja que aquesta augmenta més ràpid que la població i també, en part, pels nous tractaments. L'any passat va tancar amb un dèficit de 45 milions d'euros. Destaca el cost de les consultes dels prestadors de salut que han passat de 6 milions el 2017 a deu milions el 2021. Moltes d'aquestes visites han estat telemàtiques per la pandèmia. En el cas de la farmàcia, el cost ha estat de 14 milions d'euros.
