El preu de la llum passa de 60 euros el kW/h a 1.000

andorra

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha defensat l'aprovació de la llei de mesures energètiques per combatre l'actual situació generada per la guerra a Ucraïna, i que ha estat aprovada amb els vots de la majoria i de Tercervia, mentre que el PS i la consellera general no adscrita, Carine Montaner, hi ha votat en contra. En aquest sentit, i per exemplificar la necessitat de disposar d'aquest mecanisme de control que permet la llei, ha comentat que el preu de l'energia que FEDA compra a França i ha passat dels 60 euros kW/h en èpoques precrisi, als pràcticament 1.000 que pagaran al desembre.

A més, el 2019 la parapública va destinar 27 milions d'euros a la compra d'energia i enguany seran 81, és a dir que s'ha triplicat, un sobrecost que no han traslladat a la factura de la llum, diu Calvó, si no tot el contrari, ja que FEDA acabarà l'any amb 25 milions d'euros de pèrdues.

Per la seva part, Jordi Font, ha criticat la inacció que ha tingut l'executiu en els darrers anys en matèria d'inversió, especialment quan la producció d'energies renovables, i també perquè el Govern ha agafat sistemàticament els beneficis que tenia la parapública per cobrir forats al pressupost.

En aquest sentit, Calvó ha confirmat que la Litecc preveu que el 2030 la proucció pròpia arribi al 33%, una quantitat a la qual creu que s'arribarà abans d'aquesta data.

Des de Terceravia, Joan Carles Camp, ha explicat que li donen suport només per responsabilitat, mentre que Montaner ha parlat que l'executiu ha passat d'una dictadura sanitària durant la gestió de la pandèmia, a una dictadura energètica amb l'aprovació d'aquesta llei.

D’altra banda, tots els grups han aprovat els Projecte de llei de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer, i el de requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l'inversor i l'abús de mercats.

El primer estableix a demanda del Fons Monetari Internacional de disposar d'un prestador de darrera instància, que serà el mateix Govern a partir dels fons que guarda en reserves estrangeres. Concretament, manté fora del país l'equivalent al 12% del PIB, és a dir uns 340 milions d'euros que en cas que els bancs necessitin disposar de liquiditat, serà l'AFA qui autoritzarà a accedir-hi, per un valor de 200 milions. Si sobrepassen aquesta xifra, aleshores es requerirà l'autorització de l'executiu.

Tan Terceravia com el PS hi ha donat suport perquè ajuden a millorar la credibilitat exterior de la plaça financera andorrana, igual com passa amb el segon text, però han criticat que és una xifra molt petita, que tampoc impedirà lluitar en igualtat de condicions amb la resta d'entitats internacionals un cop s'estableixi la llibertat de capitals en el marc de l'acord d'associació amb la UE.