L'oposició critica la modificació de terceres lleis a partir de disposicions addicionals

andorra

Terceravia ha estat més contundent que el PS, però les dues formacions han lamentat que el Consell General aprovi textos legals que afecten altres lleis amb el sistema de les disposicions que s'inclouen. Un argument que el ministre de l'Interior, Josep Maria Rossell, ha reconegut, però que està permès. Ha passat durant la votació de la llei òmnibus sobre el pla de xoc a la justícia que ha tirarà endavant amb el suport dels socialdemòcrates i l'abstenció de Terceravia.

Joan Carles Camp ha demanat una reforma integral, no canvis petits, i ha recordat que la majoria fa 12 anys que està al poder i encara no han resolt aquest greu problema.

Per la seva part, la consellera general socialdemòcrata, Judith Salazar, només ha objectat que s'ha de canviar el codi penal i les ordenances penals. També es pregunta perquè no n'hi ha cap contractació prevista de nous batlles i magistrats, i en canvi sí que s'hagi pressupostat la incorporació de 25 càrrecs interns. Tot i això manté que s'ha treballat amb un bon esperit, i ha posat l'accent en la publicitat que es farà de les inspeccions, així com en la publicació de les dades estadístiques.

El ministre de Justícia ha coincidit en bona mesura amb aquests arguments i ha recordat que ja treballen amb un canvi del codi penal, però que portarà anys. En aquest cas ha defensat la immediatesa d'aquesta llei òmnibus per dotar ja dels elements i recursos necessaris.

La consellera general Esther Molné també ha posat l'accent en la necessitat de continuar treballant però creu que han trobat una bona fórmula per continuar desenvolupant les mancances que té el sistema de justícia, mentre els seus usuaris no en pateixen les conseqüències.

D’altra banda, el català centra la polèmica en la llei de col·legis professionals.

La batalla dialèctica més intensa s'ha produït amb les reserves d'esmenes al Projecte de llei de modificació de l'exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, que ha presentat el PS, una de les quals anava referida al fet que cal obligar a conèixer la llengua oficial, als professionals que ja l'exerceix, no només als que arribin a partir de la seva aprovació.

Diu Salazar que la llei del català ja reconeix que tothom té el dret i el deure de conèixer i ser atès en la llengua oficial. Des d'aquest punt de vista aplaudeixen que sigui obligatori per als nous prestadors de servis i per tant no entén perquè no es fa extensiu a la resta.

Des de la majoria han contestat que des del punt de vista jurídic no es pot aplicar en tant que seria induir a la retroactivitat. El conseller general d'Acció ha comentat aquest detall i malgrat que estar d'acord que cal fer esforços perquè tothom qui treballi al país pugui expressar-se en català, diu que la imposició no és un sistema que funcioni.

El cap de Govern, Xavier Espot també ha compartit aquest argument i ha detallat els principals elements que integren la llei, la qual s'ha aprovat per unanimitat. L'objectiu ha estat preservar les especificitats dels professionals col·legiats, tenint en compte que amb les negociacions per l'acord d'associació, poden canviar i garantir el millor servei per als ciutadans. Els col·legis professionals guanyaran pes i ha agraït el treball conjunt de totes les parts que han portar a l'aprovació per unanimitat.