El Cap de Govern considera que l'habitatge i el poder adquisitiu són els dos grans problemes que han d'afrontar

Espot ho té molt clar i sobre el primer cas ja n'ha parlat, però ara tocarà centrar-se en el segon, d'aquí s'expliquen, diu, algunes polítiques impulsades per l'executiu, com ara l'augment generalitzat dels salaris. Especialment el mínim, el qual ha doblat l'increment de l'IPC en una dècada. En aquest sentit, i referent a la manifestació convocada per l'USd'A el dijous, lamenta que a vegades alguns intentin manipular o desinformar una població, la qual moltes vegades tampoc sap què ha fet, o què ha deixat de fer l'executiu en matèria social, per exemple.

En el berenar també va participar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, qui va explicar que aviat enllestiran el decret sobre l'estalvi energètic que obligarà al sector privat, malgrat que diu que hi veu bona predisposició. Recorda que l'administració general ha estalviat un 12% i, per tant, som més a prop d'aconseguir el 15% desitjat, tot i que reconeix que serà complicat arribar-hi. És per això que veu com a Europa ja s'està reculant, però que Andorra no ho farà perquè d'això en dependrà els futurs augments de la tarifa de la llum.

I encara una darrera qüestió, referida a la negociació per l'acord d'associació. Espot està convençut que en matèria de telecomunicacions s'arribaria a una bona entesa, malgrat les declaracions del portaveu d'Andorra Telecom, Carles Casadevall. Reconeix que el 'roaming' està condemnat a desaparèixer, però que els dona marge per mantenir alguna especificitat que no tinguin els altres països.

Aquest apartat i d'altres "més difícils", comentava, els deixaran per la primavera vinent. Recordar que la intenció és enllestir-lo a finals de l'any vinent i després fer un referèndum, el qual està convençut que sortirà validat si son capaços d'explicar que significa accedir a un mercat únic de 500 milions de persones. En cas contrari, alerta que ningú pot garantir quedar-se amb l'acord duaner dels 90, ja que Europa està demanant nous acords amb els països tercers.