Judit Gaset: "L'èxit és poder-te dedicar al què t'agrada"
L'escultora protagonitza el cinquè capítol de la sèrie Amb Veu de Dona en el què repassa la seva trajectòria personal i professional
Judit Gaset als estudis de SER Principat d'Andorra
Andorra la Vella
Judit Gaset és l'escultora andorrana més rellevant del moment. La seva obra omple galeries, espais urbans i col·leccions privades de dins i fora del nostre país.
De sempre, ha tingut clar que volia dedicar-se a les arts plàstiques, un univers que descobreix a l'escola i del què mai més se'n desprèn.
Neix el 9 de setembre de 1963 a la Seu d'Urgell en una família modesta de treballadors. I malgrat no hi ha tradició artística, sí hi ha sensibilitat per l'estètica, sobretot per part de la mare: "amb la casa, les plantes, la roba; una sensibilitat de fer les coses més agradables estèticament" explica.
La seva infància és "normal" i "feliç". Té una germana més gran, "molt present" sempre en la seva vida, i per casa circulen "avis, tiets, familiars i amics", que la fan connectar amb la vellesa i el pas de temps, convivint amb un concepte molt propi del món rural pirinenc com és "aprendre que la malaltia i la mort formen part de la vida".
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Entrevista a Judit Gaset a Amb Veu de Dona (30-01-2023)
Estudia a les monges de la Seu, on hi ha una professora, la mare Serrahima, que la marca per sempre. Una monja "molt moderna" especialment per la part artística. Venia d'una coneguda família de joiers de Barcelona, molt oberta, artística i moderna, que la va fer descobrir moltes tècniques que desconeixia, fins que un bon dia li va demanar que hi anés els dissabtes a una activitat extraescolar que consistia justament en art, ceràmica i altres disciplines.
Judit Gaset al seu estudi en els seus inicis. / Àlex Tena
Judit Gaset al seu estudi en els seus inicis. / Àlex Tena
De ben jove ja té clar que farà Belles Arts i ingressa a l'acadèmia Sant Jordi de Barcelona però no va ser fàcil. Suspèn l'examen d'ingrés que va preparar justament amb la mare Serrahima. I per casualitats de la vida, aconsegueix accedir al despatx del degà del centre gràcies a la dona del bidel que la vaure plorar desconsoladament. Aquella porta màgica que se li obre gràcies a una dona amb una safata amb croissants li permet una revisió d'examen que finalment aprova. Només tenia 18 anys.
D'entrada no tenia clar què volia fer. Inicialment es decanta per la retauració però finalment acaba fent escultura gràcies a una altra dona, Luisa Granero, "romàntica, lluitadora, moderna i treballadora" -segons Gaset- i en la què es va emmirallar.
Tota la seva joventut va estar marcada per un univers molt femení. L'etapa de Barcelona, en residència femenina, amb moltes amigues que encara conserva, i un redescobriment de les galeries, d'artistes (Hernandez Pijuan, Rafols Casamada i la pròpia Granero) en un moment d'obertura i de modernitat just després de la transició.
Malgrat aquest univers especial, Judit Gaset torna a Andorra en acabar els estudis. Mai no va pensar en viure en un altre lloc perquè, segons diu, creu que ja tenia molt marcat que volia ser mare. "Vist amb el pas del temps, m'adono que ja des de petita tenia aquesta idea" detalla.
En arribar a Andorra es troba amb una altra dona que marca el seu camí: Carme Mas, a qui coneix per casualitat. Per ella, Mas reunia totes les característiques del què considerava una artista: bohèmia, caòtica i amb molta personalitat. Judit Gaset entra en el seu taller per revitalitzar-lo, oferint classes de pintura i escultura. Només tenia 21 anys i va ser "la gasolina que necessitava".
Judit Gaset al seu primer estudi, a Andorra la Vella. / Eduard Comellas
Judit Gaset al seu primer estudi, a Andorra la Vella. / Eduard Comellas
En aquella etapa, va conèixer moltes persones interessades en pintar, en l'art, persones molt diverses i divertides. Com a anècdota explica que van posar un anunci al diari per buscar una model de nu. Van fer moltes entrevistes i qui s'hi presentava deia que estava disposada a posar però no sense roba. Finalment van trobar la Manoli, que ja havia posat nua a València. Una etapa, segons diu, molt divertida, creativa i interessant.
En l'apartat artístic, Judit Gaset comença pel fang. No sap perquè. Amb la mare Serrahima ja ho havia tocat i li agradava molt el material i "aquesta cosa tan directa i poderosa de crear amb les mans". Després explora el bronze, la pedra, el ferro i l'acer per tornar, de nou, 30 anys després, al fang.
Després del taller de Carme Mas, inicia una nova etapa convertint-se en la primera directora de l'Escola d'art del comú d'Andorra la Vella, on exerceix durant 17 anys. Coneix la Pilar Riberaygua, la Carme Tinturé i el Pep Aguareles, amb els quals desenvolupa un projecte molt interessant i vital per a la cultura del país i la difusió de les arts plàstiques. En paral·lel, Gaset obre el seu propi taller també a Andorra la Vella.
Amb Carme Tinturé dissenyen i construeixen les carrosses de Reis de la capital, "una manualitat gegant i molt boja" assegura.
Amb Pep Aguareles impulsen el taller de fotografia, establint una gran relació professional i d'amistat, ja que realitza pràcticament tots els seus catàlegs de les exposicions de dins i de fora del país.
En paral·lel a l'Escola d'Art, Judit Gaset exposa a innombrables galeries d'Espanya i Europa. Relativitza el seu èxit, assegurant que "l'èxit és poder-te dedicar al què t'agrada". Per ella, encara avui, quan algú li compra una escultura "és una celebració".
En canvi mai no ha participat a la Biennal de Venècia. El primer cop que es va convocar, s'hi va presentar tot i no estar conveçuda del procés escollit per seleccionar l'artista representant del país. "Un procés de selecció és molt esgotador". Creu més en un format més clàssic basat en la tria d'un comissari o comissària i que aquest professional, segons el seu criteri, esculli l'artista. Finalment, no la van seleccionar i no s'hi ha tornat a presentar. "Dir que no m'agradaria anar-hi és hipòcrita; jo hi aniria si es fes d'una altra manera" conclou.
Judit Gaset treballa els seus famosos tòtems al seu taller. / Eduard Comellas
Judit Gaset treballa els seus famosos tòtems al seu taller. / Eduard Comellas
En aquests més de trenta anys de carrera professional, passa per diverses etapes artístiques: figuratiu, abstracte i conceptual. I aquesta evolució és fruït de diversos factors: les circumstàncies personals, l'evolució artística i la necessitat de no repetir-se.
No s'obsessiona perquè el públic entengui el seu art perquè no creu necessari que calgui trobar un sentit a la seva obra. Creu que, sovint, "cal deixar-se portar per les emocions" que transmeten. "Estem acostumats a definir les coses sobre el què coneixem i no des de les emocions, que és terreny mogut i enfangat" explica. Per afegir: "costa molt dir que una obra, per exemple, et genera fàstic".
No creu que hi hagi un art propiament femení ni una manera d'entendre la cultura des de la perspectiva femenina. "Per sobre d'homes i dones hi ha éssers humans; tenim el perill de caure en els mateixos estereotips que han provocat que durant segles les dones hagin estat vetades al món de l'art". Creu no obstant que a les dones les costa més projectar-se en el món artístic, que és educacional i que caldria trencar moltes creences preestablertes. Tot i així comença a veure un canvi en l'evolució social de les dones, amb noves generacions destacades al món del cinema, les arts plàstiques o la música, "tot i que encara no és equitatiu".
Canvi radical en la seva vida el 2016
Al 2016 la vida de Judit Gaset canvia radicalment arran d'un càncer de mama contra el que lluita quatre anys. En els primers moments va sentir molta por, després es va veure absorvida pels tractaments i posteriorment "més que lluitar contra un càncer, vaig aprendre a conviure-hi". En aquest procés, van ser vitals la família i els amics. Recorda emocionada com el seu marit li deia: "permete't estar malalta". I així va ser. Va aturar tota activitat per dedicar-se a ella.
D'entre les lliçons positives que n'extreu hi ha l'amor que va rebre de la família i dels amics. I que la malaltia també forma part de la vida, com li va dir la seva mare i com l'havien educat a casa des de petita.
I la malalatia també ha influit en el procés creatiu posterior. Segons explica, ha canviat la seva mirada: "tot és més fàcil, he après a apreciar la natura, les persones que m'estimen, el poder i la força de l'amor en tots els sentits". Explica amb insistència que, quan va sentir que podia tornar al taller, només se li ocorrien natura i esferes. "Ho veia tot molt bonic, molt simple, com la natura". Un cercle constant de renaixement.
Judit Gaset en la inauguració de la seva exposició retrospectiva al Centre d'Art, al parc Central. / CEsteve
Judit Gaset en la inauguració de la seva exposició retrospectiva al Centre d'Art, al parc Central. / CEsteve
Aquest procés s'ha pogut veure recentment al nou Centre d'Art, al parc Central, que va inaugurar precisament amb una retrospectiva que recollia el més significatiu de la seva obra.
Judit Gaset ha estat la cinquena protagonista de la sèrie Amb Veu de Dona d'aquesta temporada, que compta amb el suport de l'àrea de Polítiques d'Igualtat del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.
