Marta Alberch: "Tots podem trobar aquella causa per la què lluitar"
La veu més destacada de la cooperació internacional al país protagonitza el vuitè capítol de 'Amb Veu de Dona' d'aquesta temporada
Marta Alberch als estudis de la SER per participar a l'entrevista de 'Amb Veu de Dona'. / Ràdio SER Principat d'Andorra
Andorra la Vella
Marta Alberch és la veu més destacada de la cooperació internacional al país. Vinculada des de molt jove al tercer sector, ha decidit que la causa de la infància marqui el ritme de la seva vida.
Voluntària de Creu Roja des dels 14 anys i sòcia d’Unicef des del primer dia, ha estat la seva directora durant dotze anys i actualment gestiona la seva pròpia consultora dedicada a les ONG’s i a la responsabilitat social de les empreses.
De petita ja apuntava maneres perquè volia ser missionera. Però d’haver tingut les oportunitats econòmiques suficients, de gran hauria sigut biòloga. Finalment, i gràcies a l’educació a distància, va cursar empresarials i es va especialitzar en la gestió d’ONG’S.
Solidària, generosa però sobretot valenta, ha viatjat per tot el món copsant les desigualtats i treballant per reduir-les.
Alberch no es considera una activista en el sentit clàssic de la paraula. Però des de sempre se sent interpel·lada per les desigualtats i creu que tots i totes podem treballar des del nostre àmbit per aquelles causes que ens commouen i ens afecten.
Neix el 24 de juliol del 1969 a Manlleu. Tota la seva família és de la comarca d'Osona però amb només sis anys es trasllada amb els seus pares a Andorra on troben millors oportunitats laborals. Pare i mare treballen des de sempre al sector del comerç i la Marta recorda la seva infància darrere el taulell del Prisunic en sortir de l'escola.
L'Andorra de la seva infantesa és la de jugar al carrer, la de rodolar pels prats propers a l'avinguda Mitjavila i a la vora del riu. Una Andorra familiar i propera en la què els nens i les nenes anaven sols.
Els estudis primaris els cursa al col·legi Janer i el batxillerat, al Sant Ermengol. No va a la Universitat perquè la família no es pot permetre el cost econòmic d'enviar la Marta fora del país. Així que entra a treballar al Crèdit Andorrà amb la intenció d'estalviar i en un any poder-se matricular en biologia, una carrera que li hagués agradat desenvolupar i per a la qual tenia les notes suficients.
La vida però la porta per un altre camí. Així que decideix fer estudis d'empresarials, primer a la UNED i després a la UOC, compaginats amb la feina al banc.
El cuquet de la cooperació i la solidaritat el té des de la infància, segurament motivat pels valors inculcats per l'escola confessional. Explica que de petita, les monges les portaven a llegir als padrins de la residència i de seguida va fer-se voluntària de Creu Roja. Al banc, recollia material per a les ONG's que ho demanaven i en posar-se en marxa el comitè andorrà per a la Unicef, el 1994, ja va decidir fer-se'n sòcia.
En un moment determinat passa un tren que li canvia la vida. Sent membre de la junta d'Unicef, plega la directora. I en un sopar d'amigues en què explica la situació, una d'elles l'anima a presentar-se de candidata a cobrir la plaça. Finalment ho fa i acaba sent l'escollida. Abandona per tant una feina estable, ben remunerada i amb projecció professional al sector financer per iniciar un camí totalment diferent dedicat a la cooperació internacional per a la infància.
I per què la infància? Segons explica perquè "són el present", seguidament perquè "tendim erròniament a decidir per ells" i finalment perquè "és molt gratificant". S'implica amb molta força i energia, aconsegueix impulsar molts projectes entre els quals el de ciutats amigues de la infància o els consells dels infants, motivada en fer-los partíceps de les decisions que els afecten. També impulsa estudis sobre l'estat de la infància al país i molts projectes de cooperació internacional a països com el Congo.
Viatja per tot el món, copsa en primera persona les desigualtats i la violència que molts nens i nenes pateixen a diari a causa de les guerres, la pobresa i l'explotació. Però un dels casos que més la frapen és entre la població dels pigmeus, els quals en ple segle XXI encara són objecte d'esclavatge. El què explica és frapant i les seves vivències van motivar la publicació d'un llibre.
Marta Alberch a l'oficina d'Unicef al Congo. / Marta Alberch
Marta Alberch a l'oficina d'Unicef al Congo. / Marta Alberch
Entre les seves passions hi ha la muntanya. Aquesta afició la porta a visitar països com Bolívia, d'on va haver de ser rescatada l'any 2001 mentre estava de vacances fent muntanyisme a causa de les revoltes populars. Per sort no va patir ni ella ni la seva amiga cap dany però va viure tota una aventura. Va necessitar més d'una setmana per sortir del país, va estar acollida en una església prop de La Paz per intermediació de l'ambaixada espanyola al país sudamericà i l'assegurança del banc li va proporcionar el vol de sortida.
Marta Alberch a l'Aconcagua. / Marta Alberch
Marta Alberch a l'Aconcagua. / Marta Alberch
Una altra de les aficions de la Marta és la cuina. El seu principal plaer, reunir amics i familiars al tomb d'una taula. Té nombrosos llibres i revistes especialitzades i prepara autèntiques delícies.
Passa per dos càncers de mama que supera des del pragmatisme, la serenitat i la discreció. La seva filosofia ha estat sempre que la malaltia no dominés la seva vida. Així, va treballar sempre, amb horaris adaptats en moments determinats i fins i tot teletreballant. "Jo no em veia a casa sense fer res, malalta de càncer" assegura. I creu que per a la seva salut mental va ser molt important mantenir el què popularment es diu "una vida normal".
Reconeix però que no a tothom li serveix la mateixa teràpia i cada persona, cada càncer i cada tractament són diferents i no tothom repon igual. Per aquesta raó no és partidària de donar massa consells a ningú al respecte.
En l'àmbit del feminisme i de la situació de dones i nenes al món, Marta Alberch es mostra preocupada per l'evolució de determinades dictadures com l'Iran, l'Afganistan, l'Arabia Saudita, Jordània o Mauritània on les dones tenen els drets constantment vulnerats.
Marta Alberch a la seu de Nacions Unides, acompanyant l'Albert Llovera en una intervenció com a ambaixador d'Unicef. / Marta Alberch
Marta Alberch a la seu de Nacions Unides, acompanyant l'Albert Llovera en una intervenció com a ambaixador d'Unicef. / Marta Alberch
I defensa el paper dels organismes internacionals els quals, tot i reconèixer que són burocràtics i lents, creu que són necessaris i que sense ells no s'aconseguiria resoldre els conflictes, obrir corredors humanitaris o millorar les condicions de vida de molts habitants del món.
Sobre el paper de les ONG's, les considera indispensables per mobilitzar la societat civil i creu que cal el treball conjunt entre sector públic, sector privat i ONG's per avançar en la lluita contra les desigualtats.
Actualment regenta la seva pròpia empresa, també del tercer sector, perquè creu que, després de dotze anys dirigint l'Unicef, li calia un canvi. "Ja vaig aportar tot el què podia aportar" explica. Considera que els canvis son imprescindibles, encara que facin por i mandra, per poder avançar i progressar. I de nou, trenca amb una feina estable per crear una consultora totalment innovadora al país dedicada a ajudar les ONG's en la seva gestió i projectes i a les empreses a impulsar la responsabilitat social corporativa.
Marta Alberch ha estat la vuitena protagonista de la sèrie Amb Veu de Dona d'aquesta temporada, projecte que compta amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.
