Sofia Domingos: "la discriminació per ser dona és independent de la nacionalitat o l'origen"

Andorra la Vella

Sofia Domingos és la veu dels lusodescendents al país i una de les més destacades representants de la comunitat portuguesa resident.

Va néixer fa 46 anys a Vilafranca de Xira, molt a prop de Lisboa. Malgrat arribar a Andorra amb només sis anys, té molts records i molts vincles amb Portugal.

De la seva primera infància a Vilafranca de Xira, recorda viure en una casa al costat dels seus tiets, de jugar al carrer amb les seves cosines i de ser molt feliç.

La seva mare és una dona "forta i rebel", amb molta consciència política i social, i el motiu de venir a Andorra està relacionat amb la represió que va patir per la seva afiliació sindical.

Després de diverses feines, la mare de la Sofia obre un restaurant a Sant Julià de Lòria, el Sancho Panza, que va regentar durant 35 anys. Un establiment que es va convertir en el primer punt consolar dels portuguesos al país, on es facilitaven els tràmits administratius i des d'on es van impulsar associacions com la de residents portuguesos a Andorra i de lusodescendents, un espai carismàtic i essencial per a la comunitat.

La Sofia recorda que a casa "sempre hi ha hagut algú a qui la meva mare ha ajudat, ja sigui per per poder-se establir al país, per si necessitava un cop de mà o perquè no passés sol el Nadal".

Ampliar

Cerrar

Estudia a l'escola espanyola a Escaldes, posteriorment el batxillerat a l'INE d'Aixòvall i cursa el primer any de filologia portuguesa a la Univesitat de Barcelona, però la mort del seu pare l'obliga a abandonar els estudis i a tornar a Andorra per ajudar la família.

No obstant, la Sofia no ha deixat mai de formar-se ni d'estudiar. De manera autodidacta, a distància o virtualment, ha acabat consolidant una carrera professional a base d'esforç i treball.

Molt interessada sempre en no perdre la seva llengua materna i molt implicada en potenciar el portugués entre els lusosdescendents, participa molt activament en la demanda de l'ensenyament d'aquest idioma a les escoles.

La seva és una vida plena de casualitats que la porten fins el què és avui. La primera feina, de secretària a l'ACU, li va permetre prendre contacte amb el món de les reclamacions i la realitat del comerç, així com facilitats de formació que l'han ajudat en el seu desenvolupament professional posterior.

Aterra a l'ambaixada de Portugal a Andorra també de casualitat, gràcies a un programa radiofònic en portugués que s'emetia per una emissora del país. És així que coneix l'ambaixador Nuno de Bessa amb qui estableix una excel·lent relació. El diplomàtic acaba confiant en ella per fer-la la seva cap de gabinet en una de les etapes més enriquidores de la seva vida, i que li va permetre contribuir a difondre la cultura portuguesa al país i millorar la imatge que es tenia de la comunitat, fins aleshores força negativa.

Ampliar

Cerrar

I és que la Sofia reconeix haver patit "més que xenofòbia, classisme, especialment per part d'altres immigrants", una de les coses que més l'ha impactat.

Durant l'etapa a l'ambaixada també es va trobar amb situacions molt dramàtiques, sobretot al final, coincidint amb la crisi financera del 2009. Nombroses famílies van haver d'abandonar el país i alguns no tenien recursos per tornar.

No va entendre ni entén perquè es va tancar l'ambaixada ni molt menys que fos per motius econòmics. Al seu entendre, "era necessària aleshores i continua sent imprescindible ara per les dimensions de la població portuguesa a Andorra". I està molt satisfeta que torni a obrir un consolat. "L'ambaixada va fer una feina espectacular de convivència entre comunitats" explica.

Al seu entendre, la situació dels residents portuguesos a Andorra no ha canviat en trenta anys malgrat l'evolució del país. Afirma amb rotunditat que "no he notat cap millora en l'estatut del resident que continua patint problemes laborals, d'habitatge, de discriminació i de classisme". Segons la Sofia, s'estan repetint els problemes que es donaven fa trenta anys, amb famílies senceres compartir habitatge per poder viure.

Pel que fa a les dones d'origen portugués, assegura que "es troben igual de discriminades que la resta". Ella s'hi ha trobat. I explica que "ho hem normalitzat d'una manera que ja no ho veiem com una discriminació". Segons detalla, "amb la meva empresa, he de demostrar el doble per poder acreditar que soc seriosa, que estic preparada, que treballo bé". Ho nota en "comentaris, preguntes, situacions" sobre les que està segura que a un home no li farien i que tenen relació amb la titulació, els fills, la disponibilitat, la conciliació i fins i tot el maquillatge! "Un cop vaig assistir a una reunió i em van preguntar com era que no duia maquillatge!". I afegeix que "al meu germà o a un home del meu entorn no li preguntarien mai perquè no va maquillat".

Durant dotze anys treballa a la notaria Estañol on va tenir l'oportunitat d'especialitzar-se en prevenció del blanqueig i compliment normatiu. Allà es va adonar que podria tenir una nova sortida professional i durant la pandèmia, un cop tancada la notaria, va decidir emprendre el seu propi negoci centrant-se en la petita i la microempresa.

Ampliar

Cerrar

Reconeix que és molt difícil obrir una empresa a Andorra, sobretot en matèria econòmica. "Sense cuixí, és difícil tirar endavant malgrat que la idea i la seva viabilitat siguin bones". I critica els esculls burocràtics i administratius que una emprenedora ha de patir.

La Sofia es una persona de moltes i molt diverses aficions: la música, la literatura, però també els concursos de puzzles i de dards. I és una amant incondicional dels gats sense els quals no seria la Sofia.

Ampliar

Cerrar

Ha estat la penúltima protagonista de la sèrie "Amb Veu de Dona" d'aquesta temporada, que compta amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.