Tret de sortida a la Fira amb un ull posat al context internacional

Andorra la Vella

La 44a Fira d’Andorra la Vella dona el tret de sortida amb un ull posat en el context internacional.

Una de les cites econòmiques i socials clau al país. Així ho han definit aquest matí les autoritats presents en una cita que comptarà amb més expositors que mai i una àmplia representació del teixit empresarial i associatiu del país. Fins al diumenge es podran visitar els estands de les 187 empreses i entitats que s’han reunit a la Fira, que s’espera que aquest any també rebi milers de visitants.

Entre els estands presents, alguns amb incògnites vinculades al seu sector i al context global, econòmic i social, que es viu actualment. És el cas, per exemple, de Grandvalira. L'entitat no preveu un impacte en l'arribada de turistes israelians de cara a la temporada d'esquí arran del conflicte bèl·lic amb Palestina. Segons ha confirmat el director general del domini, Juan Ramón Moreno, a hores d'ara el mercat israelià "pensa operar amb normalitat". De fet, s'acostuma a vendre aquests dies entre el 10% i el 15% del total de passis de temporada. Tant és així que l'any passat la fira va ajudar a vendre al voltant dels 1.300 forfets.

Per la seva part, el cònsol major de la capital, David Astrié, ha destacat durant el discurs inaugural que el nombre de participants ha augmentat aquest any i que això demostra que la cita “s’ha consolidat com al certamen de referència entre moltes empreses del país que hi confien”.

El cònsol major, a més, ha assegurat que la Fira té una important tasca que contribueix “a aquesta activitat econòmica, per fer que la parròquia i el país continuïn creixent”. D’altra banda, ha volgut tornar a posar sobre la taula la necessitat d’un recinte multifuncional a la parròquia. Un espai que pugui “albergar grans esdeveniments com el que avui estrenem”. En aquest sentit, ha destacat que “hem de ser conscients que molts dels espais dels quals disposem avui dia no són de titularitat pública i estan subjectes a desenvolupaments urbanístics” i, per tant, caldria buscar una alternativa que aporti més seguretat i estabilitat.