Mendoza creu que el judici és "contra el feminisme i contra l'avortament"

Andorra la Vella

La presidenta d'Stop Violències creu que el judici al què s'enfrontava avui és contra el feminisme i contra l'avortament.

Vanessa Mendoza Cortés ha declarat en finalitzar la vista oral que el judici és contra les llibertats fonamentals perquè mai un grup de ciutadanes havia anat tant lluny en la defensa dels drets de les dones.

Mendoza Cortés considera que s'ha anat massa lluny en contra seva amb aquest procés judicial, amb la única voluntat d'acallar les veus contràries al Govern. I subscriu les manifestacions del seu advocat defensor qui afirmava que els delictes contra les institucions no haurien de figurar al codi penal.

Mendoza qualifica d'"històric" aquest judici, per bé o per malament, perquè fixarà un precedent. I en cas de ser absolta, no pensa demanar cap reparació.

Repercussió internacional

Representants d'Amnistia Internacional han comparegut després del judici contra Vanessa Mendoza per exigir canvis en el Codi Penal andorrà. Concretament, han demanat la derogació de l'article 325, el qual fa referència als delictes contra el prestigi de les institucions, i també la revisió dels articles relatius a delictes per difamació per tal d'adaptar-los a la normativa europea.

Durant el seu relat, la representant d'Amnistia Internacional, Mònica Costa, ha assegurat que aquest judici no s'hauria d'haver donat, i que tant les autoritats com la Fiscalia continuen deslegitimant i criminalitzant l'activista.

Costa ha assenyalat que les declaracions fetes per la presidenta d'Stop Violències en el marc del comitè de l'ONU per a l'eliminació de la discriminació envers la dona estan emparades pel dret a la llibertat d'expressió i és incomprensible que una activista vagi a les Nacions Unides a compartir una informació sobre la situació dels drets humans a Andorra i que surti amb una denúncia del Govern.

Malgrat que en un inici no ha volgut manifestar-se, Mendoza ha agafat la paraula per visibilitzar que el problema del Govern és que la gent reclama drets que dins de casa no s'estan veient. Preguntada per si el judici serà un punt d'inflexió, només ha detallat que, com a organització, continuaran treballant com ho han fet fins ara i que no han de tenir por.