Montserrat Ronchera: "Tinc dubtes de veure legalitzat l'avortament aviat"
La secretària general de l'IAD protagonitza el cinquè capítol de Amb Veu de Dona, en un repàs per la trajectòria d'una de les feministes més rellevants del país
Montserrat Ronchera durant l'entrevista de 'Amb Veu de Dona'. / Ràdio SER Principat d'Andorra
Andorra la Vella
Si el feminisme té un nom és el de Montserrat Ronchera. Nascuda fa 66 anys a Andorra la Vella, la seva trajectòria vital, professional i personal ha estat des de sempre vinculada a la lluita pels drets de les dones.
Des de ben jove ja va prendre consciència de les desigualtats que patien les dones al món. La seva infància va transcórrer d'internat en internat, viatjant amb la seva família per motius laborals per mig món.
Filla d'un enginyer i d'una modista, la mare li va transmetre sempre que les dones havien de ser independents i lluitadores. De fet, ella, que era refugiada de la guerra civil, va ser una de les primeres dones en tenir negoci propi a Andorra.
La Montserrat Ronchera va viure a Argèlia, el Marroc i a diverses ciutats de França entre les quals París. Fins el 22 anys no torna a Andorra, que visita els estius.
Amb 16 anys publica el seu primer article d'opinió en una revista, Tribuna, que recollia la intel·lectualitat més rellevant del moment al país. Justament abordava l'Any internacional de la dona.
Estudia dret a Barcelona però no arriba mai a exercir. Torna a Andorra per treballar i es presenta a un edicte del comú d'Encamp per posar en marxa la biblioteca sent Josep Dallerès el conseller de cultura comunal del moment. Al cap d'un any entra a l'inicipient departament de Turisme del primer Govern d'Andorra de la ma de Manuel Mas, després de superar unes oposicions d'entre seixanta candidats. Hi està vuit anys amb tres consellers diferents. Fins que un excompany de la facultat que treballa per al Banc Agrícol i Comercial d'Andorra la crida per posar en marxa un nou departament dirigit a l'internacionalització dels negocis andorrans. Demana una excedència al Govern que el cap de l'executiu d'aleshores, Josep Pintat, li denega i decideix plegar, convertint-se en les poques funcionàries que abandonen la carrera pública per dedicar-se al món de l'empresa privada.
Comença aleshores a formar-se en màrqueting i comunicació, una branca laboral que no abandona mai més. I veient que el nou departament del banc no funciona en una època en què els empresaris andorrans mantenien els seus negocis en la més absoluta opacitat, l'entitat li confia la direcció d'un nou departament de màrqueting i comunicació en el què també hi serà vuit anys impulsant la marca i diversos projectes socials.
Montse Ronchera en la presentació del pla comercial de Sant Julià de Lòria que elabora la seva empresa per al comú. / Arxiu/ANA
Montse Ronchera en la presentació del pla comercial de Sant Julià de Lòria que elabora la seva empresa per al comú. / Arxiu/ANA
La seva inquietud per la situació de les dones i per recuperar la seva memòria la condueixen a publicar en poc temps dos llibres cabdals per entendre la història recent del país: 'Pioners', en el què recull el testimoni d'homes i de moltes dones pioneres en el món dels negocis al país; i 'Dones d'Andorra', juntament amb Lali Garcia Puy, amb el testimoni d'un centenar de dones grans que van viure la gran transformació d'Andorra del segle XX.
Montse Ronchera i Lali Garcia Puy en una xerrada sobre el llibre 'Dones d'Andorra'. / Arxiu
Montse Ronchera i Lali Garcia Puy en una xerrada sobre el llibre 'Dones d'Andorra'. / Arxiu
Paral·lelament, la Montse Ronchera participa molt activament en moviments de defensa dels drets de les dones com la creació del Grup de Dones per a l'Acció i la Reflexió, la Marxa internacional per l'avortament a Marsella, la demanda d'una llar-refugi per a dones maltractades, la creació d'Acció Feminista o les diverses manifestacions i concentracions del 8M. Publica centenars d'articles en diversos mitjans de comunicació, molts d'ells centrats en la igualtat i el feminisme.
Grup de dones a Casa de la Vall en la votació al Consell General de la creació d'una llar refugi per a dones maltractades, l'any 2000. / Arxiu
Grup de dones a Casa de la Vall en la votació al Consell General de la creació d'una llar refugi per a dones maltractades, l'any 2000. / Arxiu
En un moment determinat decideix emprendre el seu propi negoci, i obre la primera agència de màrqueting a Andorra. Dos són els motius principals que l'impulsen a llençar-se a l'aventura: la necessitat de conciliació familiar i les ganes de provar nous reptes professionals.
Malgrat una llarga trajectòria destacada a la lluita pels drets de les dones, ella no considera que ser l'escollida per dirigir el primer Institut Andorrà de les Dones, tant reclamat pels col·lectius feministes, sigui la culminació de res. De fet, va necessitar un mes per donar una resposta positiva, creient que per edat ja no li pertocava posar en marxa un projecte tan important.
Finalment accepta i des de fa un any treballa amb pocs recursos humans i materials per impulsar la llei d'igualtat entre homes i dones.
Montserrat Ronchera en la primera reunió del comitè executiu de l'IAD. / IAD
Montserrat Ronchera en la primera reunió del comitè executiu de l'IAD. / IAD
El balanç que en fa és "agredolç" perquè moltes de les reivindicacions feministes encara no han vist la llum. Una d'elles és la despenalització de l'avortament sobre la qual creu que veurem aviat però en canvi no és tan optimista respecte a la legalització a Andorra de la interrupció voluntària de l'embaràs. Un altre balanç agredolç és el fet de no haver aconseguit un ministeri d'Igualtat propi i exclusiu, amb els recursos suficients per impulsar polítiques contra la bretxa salarial, el sostre de vidre, l'eradicació de la violència de gènere o la despenalització de l'avortament.
Tampoc no creu que la decisió d'Emmanuel Macron d'incloure dins la Constitució francesa el dret a l'avortament ens acabi beneficiant. Més aviat pensa que el copríncep francès continuarà mirant a un altre costat mentre hi hagi la pressió de l'església.
Sobre el recent judici a la feminista Vanessa Mendoza per desprestigi a les institucions, considera que mai s'hauria d'haver judicialitzat el cas i que cal regular-lo, treient-lo del Codi Penal.
Montserrat Ronchera ha estat la cinquena protagonista d'aquesta temporada de Amb Veu de Dona que compta amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.
