Maria Caminal: "He crescut amb la generació Disney i amb el temps t'adones que les coses no són de color de rosa"
La jove cineasta andorrana, penúltima protagonista de Amb Veu de Dona, ja disposa d'una dilatada carrera en el món del cinema, la publicitat i la televisió i prepara el seu primer llargmetratge
Andorra la Vella
Malgrat la seva joventut (té 26 anys), Maria Caminal ja té una notable carrera com a cineasta, amb diversos curtmetratges premiats en festivals i la preparació de la seva primera pel·lícula per a la qual ara mateix ja busca finançament.
Neix el 1998 a Andorra la Vella, i és la única filla d'una emprenedora dedicada a la cosmètica natural i d'un mecànic, molt interessats en la cultura i especialment en el cinema.
La Maria recorda la seva infància molt feliç, molt tendra i molt dolça, i molt unida a la seva família.
Estudia a la Sagrada Família d'Escaldes però salta al batxillerat artístic de l'Escola Andorra perquè de seguida té molt clar que vol dedicar-se al món audiovisual.
Des de petita sent una gran atracció per la fotografia i pel vídeo, especialment quan comença a explorar el món de les xarxes socials. Ella pertany ja a la generació digital.
Recorda el seu primer contacte amb una Polaroid i, quan va mirar per l'objectiu, hi va quedat capativada per l'enfoc i la composició.
Amb 18 anys es trasllada a Barcelona per estudiar cinematografia i un cop acaba decideix especialitzar-se en direcció perquè, segons diu, "m'agrada tocar les emocions amb els actors, explicar històries i escriure guions".
A banda del cinema, també dissenya pàgines web, que és la seva segona passió.
Passa set anys fora d'Andorra on cultiva una important carrera però ara ha decidi tornar "per reinvindicar el sector aquí".
L'interessen especialment els temes socials, als quals hi arriba al llarg del temps, en el seu procés de maduració personal. "He crescut amb la generació Disney i amb el temps t'adones que les coses no són de color de rosa" explica.
Entre els seus referents, Neil Burguer, Darren Aronofsky i Isabel Coixet.
El 2022 presenta "Mariana" una dura història sobre assetjament sexual a la feina que és preseleccionada pels Goya. El curtmetratge ha estat un abans i un després en la carrera de la Maria Caminal, un punt d'inflexió que li ha obert portes a nous projectes i noves produccions, basada en una història personal, pròpia, quan als 18 anys ella va ser víctima d'assetjament a la feina. "El procés de càsting no va ser gens fàcil, sobretot em va costar molt trobar l'actriu que encarnés Mariana, que havia de ser una dona immigrant, un perfil molt poc habitual als cinema espanyol" explica. Va buscar per xarxes socials, per representants d'actors i actrius fins que finalment va trobar Victòria Santos. Nacho Guerreros (La que se avecina) el val trobar també per representants d'actors, a qui li va encantar el projecte, radicalment diferent als papers que fa habitualment.
El guió de Mariana va dormir cinc anys en un calaix i el va treure quan va creure "que estava suficientment madura, jo com a dona i el mateix projecte" detalla.
I li reconforta que altres dones, un cop han vist el documental, s'identifiquin amb la història, trobant comunitat: "ha agradat molt, ha tingut molt bona acollida, sobretot entre les dones, hem fet sororitat".
El món de la direcció cinematogràfica està tradicionalment molt masculinitzat però Maria Caminal assegura que especialment a Catalunya s'estan trencant barreres, gràcies a les ajudes per afavorir l'accés de les dones al sector.
Però creu que falta educació i cultura cinematogràfica, especialment a Andorra, per "donar més oportunitats i obrir les ments", i afegeix que "falta sensibilització i consciència entre les pròpies dones per decidir implicar-s'hi".
Maria Caminal prepara ara la seva primera pel·lícula, basada en una història real d'un grup de dones a Catalunya, un cor de dones, que es reuneixen setmanalment per cantar. La història la té definida i ara busca el finançament, la part més dura d'un projecte cinematogràfic.
Creu que les plataformes ajuden, especialment a les joves promeses, i si ha de triar entre televisió, publicitat i cinema, tria el cinema, un gènere al que no veu final tot i considerar que hi ha una sobreproducció de continguts audiovisuals.
Tampoc no confia gens en la intel·ligència artificial perquè "es perdrà l'essència humana: la connexió amb les emocions i la comunicació".
Maria Caminal vol contribuir fermament en la creació d'una indústria audiovisual a Andorra i per aconseguir-ho creu que cal educació, finançament i més treball en comú entre productores per apostar per projectes ambiciosos que surtin fora del país.
Sobre el seu futur, assegura que no és fàcil dedicar-se al cinema i que, sobretot a l'inici, cal fer doble carrera per poder-se dedicar al què l'apassiona. "Sembla molt tòpic però a mi m'ha canviat la vida fer les coses que m'agraden, sense demostrar res a ningú, només que a mi mateixa" conclou.
Maria Caminal ha estat la penúltima protagonista de la present temporada de Amb Veu de Dona, la sèrie d'entrevistes a dones rellevants del país que compta amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.