El Copríncep Episcopal es jubila i s'obre una nova etapa

Andorra la Vella

El Copríncep Episcopal es jubila i s'obre una nova etapa.

Un cop nomenat el seu successor, el coadjutor Josep-Lluís Serrano, el bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, ja ha sol·licitat al Papa Francesc la renúncia. Dimecres complia 75 anys dels quals 50 dedicats als sacerdoci i 30 a bisbe.

Sí té clar que com a mínim haurà d'estar un any més al capdavant de la diocesi i de cap d'Estat perquè, tal i com ell mateix va reconèixer durant la presentació de Serrano, el càrrec de copríncep d'un país com Andorra no és fàcil i cal garantir un bon relleu.

Vives deixava entreveure que el relleu serà més ràpid que en el seu cas per l'alta preparació el seu successor, especialment en matèria diplomàtica. Recordem que prové del Vaticà on ha estat conseller de la nunciatura de la secretaria d'Estat de la Santa Seu. Una persona que, segons fonts properes, és molt de grat del bisbe.

Vives també ha volgut reconèixer que la sensibilitat del Vaticà a la necessitat de garantir la continuïtat de la institució del coprincipat "dóna tranquil·litat al país i als seus ciutadans".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En aquesta nova etapa, Vives pren una posició de certa retirada, de reducció de l'agenda i d'acompanyar Serrano en aquest procés de relleu.

Creu que la joventut del successor (47 anys) és un punt a favor en el rejoveniment de la diòcesi i, en general, de l'església catòlica que pateix una important manca de vocacions i de fidels.

21 anys com a cap d'Estat

Joan-Enric Vives i Sicília va ser nomenat bisbe coadjutor el 2001, i el 2003 va prendre el relleu a Joan Martí Alanis com a bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra.

Si el mandat del seu antecessor va estar marcat per l'aprovació de la Constitució i el seu desplegament, el de Vives ho serà per l'obertura econòmica i la presència internacional.

Un terç del seu ministeri s'ha centrat en la tasca de Copríncep Episcopal, un doble barret que li ha ocasionat diverses i agres disputes internes, sent la més remarcable la demanda reiterada de la despenalització de l'avortament, fins el punt que a la darrera visita del secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, es va confirmar que es buscaria una solució satisfactòria a aquesta demanda social.

No obstant, Vives sempre ha assegurat que no prendrà part en aquest debat i que serà "lent i llarg", tal i com afirmava a la darrera visita pastoral a Andorra la Vella.

La llei del matrimoni homosexual també ha aixecat polseguera al Bisbat. La sentència del Tribunal Constitucional obligant a modificar el text i equiparar els matrimonis homosexuals a la resta no va ser del grat del bisbe que no la va signar.

En 21 anys de mandat, Vives ha coincidit amb cinc caps de Govern, sis síndics generals i quatre presidents francesos.

En aquest període també ha estat nomenat arquebisbe ad personam.

En l'àmbit internacional, ha rebut per primer cop un president del govern espanyol (Mariano Rajoy) i un president de Portugal (Marcelo Rebelo de Sousa), i ha presidit l'obertura de la Cimera Iberoamericana que per primer cop acollia Andorra en plena pandèmia.

En aquests 21 anys, el bisbe ha viscut situacions força adverses com la crisi de la BPA o la de la Covid19. I fins i tot ha estat víctima de suplantació d'identitat a internet amb intel·ligència artificial.

També durant aquests 21 anys ha impulsat fòrums de debat com la Càtedra de Pensament Cristià on s'han analitzat qüestions de plena actualitat com, precisament, la utilització de la IA.