Adriana Aleix: "Les dones tenim una intel·ligència emocional que ens permet liderar per convicció i no per imposició"

Andorra la Vella

Adriana Aleix va néixer fa 80 anys a Engordany i en concret a cal Tita, la casa pairal on encara hi viu amb vistes a la vall central.

Procedent d'una família molt modesta dedicada a l'agricultura i la ramaderia, és la gran de dos germans i ha viscut en primera persona l'enorme transformació econòmica i social d'Andorra.

L'Adriana va conviure amb padrines i tietes, va treballar al camp, va formar part del Pessebre Vivent d'Engordany d'Esteve Albert i de totes les activitats cultural i socials de la parròquia de la seva infància i joventut.

Va estudiar primer a les monges i posteriorment a l'escola francesa amb madame Pi i monsieur Aleix com a mestres que la van marcar. Va acabar els estudis primaris i va arribar fins els secundaris però no va poder continuar perquè la família no es podia permetre pagar-li la universitat fora del país. Així que pel seu compte va aprendre català, mecanografia i comptabilitat, que era el què les noies de la seva època podien estudiar a Andorra.

Recorda els primers turistes francesos que visitaven Escaldes atrets per l'aigua termal, com persones "exòtiques" que caminaven per la muntanya. Amb algun d'ells havia arribat a fer amistat quan passaven prop de casa seva.

L'Adriana creu que ella i les dones de la seva generació representen un trencament en relació a les generacions anteriors de dones perquè ja tenen opció d'estudiar, de treballar i de tenir independència econòmica, a més de votar i de poder-se presentar a les eleccions. I malgrat considerar-se de l'etapa de les anomenades "superwoman" (obligades a cercar l'excel·lència en tot), les mares i padrines eren dones que qualifica de "bíbliques": resignades a una vida molt dura que patien en silenci.

Molt jove entra a treballar al comerç per ajudar la família a tirar endavant. Viu per tant la gran transformació econòmica del país gràcies al primer turisme de masses del pessebre vivent i de les compres.

Durant deu anys es dedica a aquesta activitat sense festes, ni vacances, ni caps de setmana i amb horaris extenuants. Pel naixement del seu primer fill va fer només vuit dies de baixa. Fins que aconsegueix entrar com a secretària al Crèdit Andorrà. L'Adriana explica com la va fer patir el cap de personal, el Sr. Rosanes, durant l'entrevista de treball, fent-la esperar més d'una hora com a estratègia per saber de la seva paciència i templança.

Així doncs, comença aquesta important etapa en la seva carrera professional com a secretària fins que entra a l'oficina de la Massana. Enviuda molt jove, amb poc més de 40 anys i, amb dos fills adolescents, es veu obligada a tirar endavant tota sola la família.

Aquesta trista circumstància l'esperona per aprofitar totes les formacions possibles que facilita el banc per progressar. I així, esdevé la primera dona directiva de banca al país en dirigir l'oficina de la Rotonda, la més gran del moment.

Allà desenvolupa una important tasca fins que es jubila, aconseguint ampliar la plantilla i generant equip. L'Adriana creu que les dones tenen una intel·ligència emocional que les permet liderar "per convicció i no per imposició".

Viu també l'enorme evolució de la banca andorrana, que passa d'una sola entitat a cinc en quatre dècades, i de les anotacions manuals a l'alta tecnologia. Encara recorda quan es van posar en marxa les primeres targetes de crèdit o quan van obrir les primeres corresponsalies.

També fa una breu incursió en política als anys vuitanta formant part d'una llista electoral amb Josep Maria Beal i Jacint Casa per entrar al Consell General per Escaldes. Perd de forma notable contra la candidatura rival liderada per Maria Teresa Armengol i avalada per Estanislau Sangrà i Dot Martí. La derrota la vacuna per no presentar-se més. "M'ho vaig prendre de manera molt personal" assegura. No continuar en la primera línia no vol dir que la política no l'interessi, al contrari. "A totes les festes i festetes a casa acabem parlant de política" afirma.

Reconeix que mentre va treballar al banc va patir algunes discriminacions com enfrontaments amb companys perquè no respectaven la seva autoritat o a nivell salarial. Explica que els homes percibien un suplement per estudis per als fills però en canvi les dones no. I si bé els salaris es van anant anivellant amb el temps, van ser necessaris molts anys per trencar amb la bretxa salarial.

A les dones d'avui, l'Adriana les recomana ser tenaces, no tenir por, lluitar pels seus somnis i sentir-se capaces d'aconseguir tot el què vulguin proposar-se.

L'Adriana Aleix ha estat la segona protagonista de la nova temporada de Amb Veu de Dona, la sèrie d'entrevistes íntimes i personals a dones rellevants del país gràcies al suport del Govern d'Andorra i del patrocini d'Andorra Telecom.