Els immobiliaris desvinculen la crisi de l'habitatge de la inversió estrangera

Andorra la Vella

Els agents immobiliaris separen la inversió estrangera de la problemàtica de l'habitatge.

L'AGIA defensa la necessitat d'un pla de país per saber quin serà el futur del mercat immobiliari. Així ho va expressar el seu representant ahir a la tarda davant la comissió d'estudi per assegurar un creixement urbanístic sostenible a la seu del Consell General. Una intervenció que no va ser l'única, ja que s'havien programat dues compareixences més a càrrec de l'associació de propietaris de terres i del col·legi d'economistes.

En el cas de l'AGIA, Jordi Ribó va ser l'encarregat d'explicar les propostes com a secretari de l'organisme. Abans de res, va dir que el capital estranger és un actiu que sempre suma i va descartar que sigui un dels principals motius de la crisi actual de l'habitatge, sobretot si es fa referència al lloguer.

Ribó va assenyalar que la legislació ha de ser més àgil i flexible per canviar les normes urbanístiques i buscar-ne de noves per desestressar el mercat. Així, ha plantejat possibles fórmules que practiquen altres nacions com el 'coliving' o el 'cohousing' basades en estructures comunitàries i residencials. Segons els immobiliaris, el Govern hauria d'anar a buscar la diversificació econòmica i una de les formes pot ser l'estudi de nous models d'habitatge.

Des de l'AGIA van explicar que la seva feina és adaptar-se a les possibilitats que ofereix el sector en el dia a dia i que els pisos de preu assequible són qüestions que pertoquen a l'administració.

L'APTA demana una visió nacional del sòl

Un altre de les intervencions va ser protagonitzada per Jordi Cerqueda, secretari de l'APTA, que va estar acompanyat del president de l'associació Josep Duró. La posició dels propietaris de terres va en contra de la naturalesa de la llei actual del sòl perquè li atorga unes funcions als comuns que li corresponen a l'estat. Una mesura que indirectament demana treure cert poder a les corporacions, encara que ells parlin d'una redefinició dels paràmetres urbanístics.

Per això, cal una visió nacional per ordenar el territori sabent que la superfície disponible com a sòl urbanitzable de tot el país és de 25 quilòmetres quadrats. Són xifres de l'APTA que avisen de les limitacions d'un territori que requereix una cura i conservació, incloent-hi la preservació dels espais agrícoles, i amb l'afegit d'uns criteris de compensació justos a l'hora de qualificar les parcel·les per part dels comuns.

Inversió fora de les fronteres

Finalment, els economistes també van comparèixer ahir presentant una nova alternativa que exigiria la col·laboració dels estats veïns. Es tractaria d'invertir públicament en habitatge fora d'Andorra i en una zona propera com pot ser l'Alt Urgell per augmentar l'oferta i reduir la pressió que està sotmesa el Principat. És una forma d'urbanisme expansiu que apliquen les grans ciutats i que en el nostre cas sobrepassaria les línies fronteres tal com succeeix actualment en alguns indrets limítrofs entre França i Suïssa.